Wilhelm Reich
De Wikisofia
Avís: El títol a mostrar «Wilhelm Reich» sobreescriu l'anterior títol a mostrar «Reich, Wilhelm».
Filòsof i psicoanalista austríac del corrent freudomarxista. Va néixer a Dobrzcynca, en la Galizia. Va estudiar biologia i medicina a Viena, on va entrar a formar part de la Societat Psicoanalítica a partir de 1920. Va dirigir diverses clíniques psiquiàtriques i va organitzar diversos seminaris sobre psicoanàlisi. Des de 1927 va adoptar posicions polítiques de l'esquerra revolucionària, i va començar a entrar en conflicte amb les tesis «ortodoxes» de la psicoanàlisi de Freud. En 1930 es va traslladar a Berlín i va ingressar en el Partit comunista. A partir d'aquesta època va començar a relacionar les tesis socials marxistes amb les tesis de la psicoanàlisi, i va crear la Sexpol, o associació d'assistència mèdica i psicològica per a una política sexual dirigida fonamentalment als joves obrers.
Si les seves posicions polítiques li havien allunyat de Freud, les seves tesis freudianes el conduiran a la separació del partit comunista, efectuada a partir de la publicació, en 1933, de la seva obra Psicologia de masses del feixisme, en la qual va interpretar els fenòmens polítics de masses de tipus autoritari, i en particular el feixisme, com un fenomen de tipus psicològic. Segons Reich el feixisme és l'expressió políticament organitzada de l'estructura dels conflictes psicosexuals de l'home mitjà reprimit, que intenta resoldre les seves contradiccions mitjançant accions violentes. No és, doncs, una característica específica del capitalisme alemany o italià, sinó que pot parlar-se d'un «feixisme quotidià» fins i tot en les societats aparentment menys feixistes. La lluita contra el feixisme implica la lluita prèvia contra el misticisme i la mistificació religiosa, i contra la repressió sexual. Posteriorment Reich va qualificar a l'estalinisme de feixisme vermell.
Aquestes tesis, en entrar en conflicte amb les explicacions marxistes ortodoxes del feixisme, com a expressió d'una agudització de la lluita de classes en el període imperialista, és la que va implicar la seva expulsió del partit comunista, encara que ja abans Reich s'havia desmarcat de les posicions dogmàtiques de l'aparell del partit. A partir de l'accés dels nazis al poder, Reich s'exilia, i després d'estar a diversos països, es va establir als Estats Units en 1939. A Maine va fundar el Orgon Institute, on va intentar mesurar la potència orgàsmica i estudiar la naturalesa bioelèctrica de les pulsions sexuals. Tant per les seves tesis polítiques, com per les seves tesis psicològiques, Reich va mantenir una relació conflictiva amb les autoritats nord-americanes. En 1956 va ser condemnat a dos anys de presó. El material del seu Institut, juntament amb els seus llibres, va ser cremat, i ell va morir el març de 1957 en el penitenciari de Lewisburg.
En l'aliança teòrica que defensa entre psicoanàlisi i marxisme, Reich tracta com a tret bàsic de la personalitat humana el que anomena la potència orgàsmica a la qual entén com a energia psíquica la degeneració de la qual i repressió provoca les neurosis. Mentre Freud explicava les pulsions agressives negatives, sobre la base de l'instint de Thanatos o instint de mort, Reich, que considerava que aquestes eren idees metafísiques, considerava l'agressivitat destructiva com a fruit de la repressió sexual promoguda per una societat que nega la possibilitat de la lliure expressió de les pulsions sexuals. Aquesta repressió social de la sexualitat és d'índole política, raó per la qual un autèntic alliberament social i política ha de donar-se simultàniament amb una revolució sexual, ja que l'autèntica etiologia dels desequilibris psíquics és social, no individual: és la societat i no els individus la que està malalta pel que l'alliberament de les inhibicions sexuals només és possible mitjançant un radical alliberament polític-sexual. Per a la consecució d'aquestes finalitats, Reich postulava la necessitat d'una organització social autogestionària basada en el control racional –no polític– de les activitats biològiques, i en una educació no repressiva dels nens. Aquest model educatiu va influir en reformadors pedagògics com A.S. Neill, i durant els anys 1960-70 el conjunt del seu pensament va tenir gran influència sobre l'anomenada «nova esquerra», però ja anteriorment les seves reflexions sobre la formació del caràcter, la repressió sexual i l'estructura de la família van influenciar a varis dels membres de l'Escola de Frankfurt. Juntament amb Alfred Adler, Karl G. Jung, Sandor Ferenczi i Otto Rank és un dels més coneguts dissidents de la psicoanàlisi freudiano.