Accions

Autor

Andrés Bell

De Wikisofia

AndresBello.jpg

Polígrafo il·lustrat veneçolà, nascut a Caracas, considerat el «libertador intel·lectual d'Amèrica», en l'època en què s'inicia el procés de la independència. Inicia els estudis de dret i medicina, que abandona per a integrar-se a treballs en l'Administració (1802), dedicant-se posteriorment a funcions diplomàtiques. Després de romandre un temps a Londres, passa a Xile on és nomenat rector del Col·legi de Santiago, reforma l'ensenyament públic i redacta el codi civil xilè. Publica escrits pedagògics i estudis erudits, a més de poemes, però sobretot Teoria de l'enteniment, primera part de Filosofia de l'enteniment (Santiago de Xile, 1881; pòstuma). En aquesta obra mostra la seva adhesió a les idees del sensualisme francès i dels idéologues i, dins del seu ampli eclecticisme, que alguns prefereixen denominar «empirisme sensualista» (J.D. García Bacca) i altres «realisme espiritualista» (A. Guy) i que potser és més aviat un «positivisme espiritualista», apareixen les seves aportacions més originals, com són la distinció de dos grans instints racionals –això és, el principi de causalitat i el principi empíric, o inducció–, base del coneixement obtingut per experiència; el desenvolupament, en concordança amb les teories de Destut de Tracy, de la teoria de les idees-signes, nocions que uneixen l'enteniment amb el llenguatge, i que són un primer esbós de semiòtica americana; el valor de l'error en lògica inductiva, seguint els punts de vista de Herschel i Whewell. Malgrat el títol, aquesta obra conté també plantejaments de metafísica. En ètica reflecteix influències de l'utilitarisme de Bentham i l'espiritualisme eclèctic de V. Cousin.


Vegeu filosofia llatinoamericana.