Accions

Ars Magna

De Wikisofia

Ramon Llull
Títol d'una obra lògica de Ramon Llull, en la qual exposa el seu «art combinatòria», o art de poder expressar totes les veritats fonamentals de la fe, i els raonaments corresponents, per simples mitjans combinatoris, que en la seva intenció havia de constituir com un llenguatge universal que podria ser acceptat per tots els infidels (musulmans). De fet va dedicar a aquest tema uns quaranta tractats, dels quals destaquen una primera Ars magna primitiva (1274) i una segonaArs magna (1308), també anomenada Ars Generalis Ultima. En ella, als atributs divins se'ls anomena «dignitats», i són nou:
  1. bondat,
  2. grandesa,
  3. eternitat,
  4. poder,
  5. saviesa,
  6. voluntat,
  7. virtut,
  8. veritat i
  9. glòria.

Aquestes dignitats són, al seu torn, principis absoluts que, combinats entre si i amb altres cinc conjunts de nou conceptes (principis relatius, qüestions, subjectes, virtuts i vicis), de forma mecànica, mitjançant diagrames i cercles que roten uns entorn d'uns altres, donen lloc a un nombre limitat d'enunciats i raonaments bàsics, a partir dels quals creia que podia realitzar raonaments més complexos.

Aquest art lul·lià, que no va produir cap efecte concret, va suposar algun desenvolupament de la lògica: es va conrear durant l'edat mitjana i el Renaixement, i en el s. XVII no són pocs els llibres que tracten d'aquest tema; destaquen els del jesuïta alemany, Athanasius Kircher (1601-1680), científic, matemàtic, criptògraf i lul·lista, que en 1669 va publicar la important obra Ars magna sciendi sive combinatòria [El gran art de saber o combinatòria]. Leibniz va escriure a 19 anys una Dissertació sobre l'art combinatori (1666) en la qual es refereix a l'Ars magna de Llull, que li hauria suggerit la idea d'una àlgebra universal, o d'una characteristica universalis. Vegeu imatges de les rodes lul·lianes més avall ↓.

___________________________________________________________

280-a.png RTENOTITLE 280-c.png 280-d.png



280-e.png