Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Volksgeist»

De Wikisofia

 
(2 revisions intermèdies per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Terme alemany que significa esperit del poble. En la tradició del moviment del [[Sturm und Drang|''Sturm und Drang '']] i del [[romanticisme|romanticisme]], i més concretament en el si de la filosofia del llenguatge de [[Autor:Herder, Johann Gottfried|Herder]] i de [[Autor:Humboldt, Karl Wilhelm von|Wilhelm von Humboldt]], s'afirmava que, en la mesura en què el [[llenguatge|llenguatge]] és expressió de l'[[ànima|ànima]], la llengua d'un poble (''Volk'') expressa les característiques pròpies del seu esperit (''Geist'') o el seu ''Volksgeist. ''[[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], inspirant-se possiblement en [[Autor:Montesquieu, Charles-Louis de Secondat|Montesquieu]], aplica aquest terme a la consciència que un poble, com a manifestació col·lectiva i històrica de l'[[esperit|esperit]], té de si mateix, de la seva [[història|història]], costums, [[dret|dret]], [[religió, filosofia de la|religió]], institucions, etc. Aquesta [[consciència|consciència]] de si mateix és, a la seva entendre, una manifestació particular i concreta de l'esperit universal ([[Recurs:Hegel: l'esperit del poble|veure text]]). Montesquieu va utilitzar l'expressió «esperit general de les nacions», i els moviments nacionalistes han recorregut amb freqüència a aquest concepte.
+
Terme alemany que significa esperit del poble. En la tradició del moviment del [[Sturm und Drang|''Sturm und Drang '']] i del [[romanticisme|romanticisme]], i més concretament en el si de la filosofia del llenguatge de [[Autor:Herder, Johann Gottfried|Herder]] i de [[Autor:Humboldt, Karl Wilhelm von|Wilhelm von Humboldt]], s'afirmava que, en la mesura en què el [[llenguatge|llenguatge]] és expressió de l'[[ànima|ànima]], la llengua d'un poble (''Volk'') expressa les característiques pròpies del seu esperit (''Geist'') o el seu ''Volksgeist. ''[[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], inspirant-se possiblement en [[Autor:Montesquieu, Charles-Louis de Secondat|Montesquieu]], aplica aquest terme a la consciència que un poble, com a manifestació col·lectiva i històrica de l'[[esperit|esperit]], té de si mateix, de la seva [[història|història]], costums, [[dret|dret]], [[religió, filosofia de la|religió]], institucions, etc. Aquesta [[consciència|consciència]] de si mateix és, al seu entendre, una manifestació particular i concreta de l'esperit universal ([[Recurs:Hegel: l'esperit del poble|veg. text]]). Montesquieu va utilitzar l'expressió «esperit general de les nacions», i els moviments nacionalistes han recorregut amb freqüència a aquest concepte.
 
{{So|So=Volksge.ogg}}
 
{{So|So=Volksge.ogg}}
  

Revisió de 15:59, 1 març 2018

Terme alemany que significa esperit del poble. En la tradició del moviment del Sturm und Drang i del romanticisme, i més concretament en el si de la filosofia del llenguatge de Herder i de Wilhelm von Humboldt, s'afirmava que, en la mesura en què el llenguatge és expressió de l'ànima, la llengua d'un poble (Volk) expressa les característiques pròpies del seu esperit (Geist) o el seu Volksgeist. Hegel, inspirant-se possiblement en Montesquieu, aplica aquest terme a la consciència que un poble, com a manifestació col·lectiva i històrica de l'esperit, té de si mateix, de la seva història, costums, dret, religió, institucions, etc. Aquesta consciència de si mateix és, al seu entendre, una manifestació particular i concreta de l'esperit universal (veg. text). Montesquieu va utilitzar l'expressió «esperit general de les nacions», i els moviments nacionalistes han recorregut amb freqüència a aquest concepte.