Diferència entre revisions de la pàgina «Univocitat, unívoc»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del llatí escolàstic ''univocus'', de ''unus'', un, i ''vox'', terme)</small> Característica del terme que s'empra en un sol...».) |
m (Text de reemplaçament - "Aquino, Tomàs de" a "Auino, Tomàs d'") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
<small>(del llatí escolàstic ''univocus'', de ''unus'', un, i ''vox'', terme)</small> | <small>(del llatí escolàstic ''univocus'', de ''unus'', un, i ''vox'', terme)</small> | ||
| − | Característica del [[terme|terme]] que s'empra en un sol [[sentit|sentit]]. En la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]] es va discutir sobre si el [[ser|ser]] era unívoc o anàleg. [[Autor: | + | Característica del [[terme|terme]] que s'empra en un sol [[sentit|sentit]]. En la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]] es va discutir sobre si el [[ser|ser]] era unívoc o anàleg. [[Autor:Auino, Tomàs d' (sant)|Tomàs d'Aquino]] va sostenir l'[[analogia del ser|analogia del ser]]; [[Autor:Duns Escot, Joan|Duns Escot]], la univocidad ([[Recurs:cita Descartes 11|veure cita]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 19:50, 10 març 2015
(del llatí escolàstic univocus, de unus, un, i vox, terme)
Característica del terme que s'empra en un sol sentit. En la filosofia escolàstica es va discutir sobre si el ser era unívoc o anàleg. Tomàs d'Aquino va sostenir l'analogia del ser; Duns Escot, la univocidad (veure cita).