Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Universals»

De Wikisofia

m (bot: - d' «almenys + d'«almenys)
m (bot: - Sofronisca». Veure [[enunciat + Sofronisca». Vegeu [[enunciat)
 
(Hi ha 3 revisions intermèdies del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''universalis,'' derivat de ''universum'', el conjunt de totes les coses, al que en grec correspon ''to holon'',[[Grec::τόὅλον]])</small>
 
<small>(del llatí ''universalis,'' derivat de ''universum'', el conjunt de totes les coses, al que en grec correspon ''to holon'',[[Grec::τόὅλον]])</small>
  
Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:Cita Aristòtil: universals i particulars|vegeu la citació]]) universal, en sentit lògic, és el que s'afirma de molts individus i, en sentit metafísic, l'universal ([[Grec::καθόλου]]) és el comúna tots ([[Grec::κατἀπαντός]]) ([[Recurs:Cita Aristòtil: l'universal|vegeu la citació]]). Però en realitat afirma que és comuna i que no ho és, la qual cosa equival de fet a dir que, encara que és comuna, existeix (és entitat) en els [[individu|individus]] d'alguna manera ([[Recurs:Cita Aristòtil sobre el que és universal|vegeu la citació]]). «Home» és, en efecte, un universal amb el qual nomenem  l'[[espècie|espècie]] humana; però en l'individu humà existeix l'[[ànima|ànima]], que és la forma substancial (l'espècie) d'home. Quina classe de realitat -[[entitat|entitat]]-, doncs, li correspon a universal? D'això tracta la [[universals, disputa dels|disputa dels universals]].
+
Per a [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]] ([[Recurs:Cita Aristòtil: universals i particulars|vegeu la citació]]) universal, en sentit lògic, és el que s'afirma de molts individus i, en sentit metafísic, l'universal ([[Grec::καθόλου]]) és el comúna tots ([[Grec::κατἀπαντός]]) ([[Recurs:Cita Aristòtil: l'universal|vegeu la citació]]). Però en realitat afirma que és comuna i que no ho és, la qual cosa equival de fet a dir que, encara que és comuna, existeix (és entitat) en els [[individu|individus]] d'alguna manera ([[Recurs:Cita Aristòtil sobre el que és universal|vegeu la citació]]). «Home» és, en efecte, un universal amb el qual nomenem  l'[[espècie|espècie]] humana; però en l'individu humà existeix l'[[ànima|ànima]], que és la forma substancial (l'espècie) d'home. Quina classe de realitat [[entitat|entitat]], doncs, li correspon a universal? D'això tracta la [[universals, disputa dels|disputa dels universals]].
  
Els filòsofs escolàstics els denominaven també [[predicables|''predicables'']], perquè els consideraven a manera de classes universalísimas al fet que pot reduir-se tot [[predicat|predicat]].
+
Els filòsofs escolàstics els denominaven també [[predicables|''predicables'']], perquè els consideraven a manera de classes universalíssimes a què pot reduir-se tot [[predicat|predicat]].
  
 
[[enunciat|Enunciat]] universal és aquell que el seu [[subjecte |subjecte]] es refereix a la totalitat de membres d'una mateixa classe («Tot S és P»), a diferència dels enunciats particulars («algun S és P»), que es refereixen a part del conjunt de membres, i que en la [[lògica|lògica]] moderna reben el nom d'enunciats existencials (amb el sentit d'«almenys existeix un ''x ''tal que...»), i dels enunciats singulars («aquest S és P»), que es refereixen a classes amb un únic element, com, per exemple, «Sòcrates és fill de Sofronisca».
 
[[enunciat|Enunciat]] universal és aquell que el seu [[subjecte |subjecte]] es refereix a la totalitat de membres d'una mateixa classe («Tot S és P»), a diferència dels enunciats particulars («algun S és P»), que es refereixen a part del conjunt de membres, i que en la [[lògica|lògica]] moderna reben el nom d'enunciats existencials (amb el sentit d'«almenys existeix un ''x ''tal que...»), i dels enunciats singulars («aquest S és P»), que es refereixen a classes amb un únic element, com, per exemple, «Sòcrates és fill de Sofronisca».
  
Veure [[enunciat categòric|enunciats categòrics]].
+
Vegeu [[enunciat categòric|enunciats categòrics]].
  
 
{{InfoWiki}}
 
{{InfoWiki}}

Revisió de 22:54, 17 maig 2018

 (del llatí universalis, derivat de universum, el conjunt de totes les coses, al que en grec correspon to holon,τόὅλον)

Per a Aristòtil (vegeu la citació) universal, en sentit lògic, és el que s'afirma de molts individus i, en sentit metafísic, l'universal (καθόλου) és el comúna tots (κατἀπαντός) (vegeu la citació). Però en realitat afirma que és comuna i que no ho és, la qual cosa equival de fet a dir que, encara que és comuna, existeix (és entitat) en els individus d'alguna manera (vegeu la citació). «Home» és, en efecte, un universal amb el qual nomenem l'espècie humana; però en l'individu humà existeix l'ànima, que és la forma substancial (l'espècie) d'home. Quina classe de realitat –entitat–, doncs, li correspon a universal? D'això tracta la disputa dels universals.

Els filòsofs escolàstics els denominaven també predicables, perquè els consideraven a manera de classes universalíssimes a què pot reduir-se tot predicat.

Enunciat universal és aquell que el seu subjecte es refereix a la totalitat de membres d'una mateixa classe («Tot S és P»), a diferència dels enunciats particulars («algun S és P»), que es refereixen a part del conjunt de membres, i que en la lògica moderna reben el nom d'enunciats existencials (amb el sentit d'«almenys existeix un x tal que...»), i dels enunciats singulars («aquest S és P»), que es refereixen a classes amb un únic element, com, per exemple, «Sòcrates és fill de Sofronisca».

Vegeu enunciats categòrics.