Diferència entre revisions de la pàgina «Transvaloració de tots els valors»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "inextinguible" a "inextingible") |
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
[[File:nietzs5.gif|thumb|F. Nietzsche]] | [[File:nietzs5.gif|thumb|F. Nietzsche]] | ||
| − | Expressió encunyada per [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] (''Umwertung der Werte'') per referir-se a la necessitat de, segons ell, canviar els falsos [[valor|valors]] (transvalorar) que han dominat tota la cultura occidental des del moment en què la filosofia socràtica, prosseguida pel platonisme, va posar la vida, el terrenal, l'immanent i l'esdevenir en funció de la mort, el suprasensible, el transcendent i l'ésser etern. Des d'aquest moment es va trencar l'equilibri entre els aspectes [[apol·lini |apol·linis i dionisíacs]] que havien forjat les primitives bases de la cultura grega, i es van invertir els valors. En la seva ''Genealogia de la moral,'' per exemple, Nietzsche aplica el seu mètode [[genealogia|genealògic]] a l'estudi de l'origen d'aquesta inversió, i assenyala com les nocions de «bo» o de «noble» es van invertir. Aquesta inversió va arribar a la seva culminació amb el triomf del [[cristianisme|cristianisme]] (platonisme popular, l'anomena Nietzsche), que va engendrar una moral de ressentiment contra tot el vital, una [[moral de senyors i moral d'esclaus|moral d'esclaus]] i febles; una moral de renúncia que posa tota la vida en funció d'un fals transmon. Els sacerdots, pastors d'un ramat d'esclaus, són els prototips d'aquesta inversió ([[Recurs:Nietzsche. els sacerdots els enemics més malvats|veure text]] ). | + | Expressió encunyada per [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]] (''Umwertung der Werte'') per referir-se a la necessitat de, segons ell, canviar els falsos [[valor|valors]] (transvalorar) que han dominat tota la cultura occidental des del moment en què la filosofia socràtica, prosseguida pel platonisme, va posar la vida, el terrenal, l'immanent i l'esdevenir en funció de la mort, el suprasensible, el transcendent i l'ésser etern. Des d'aquest moment es va trencar l'equilibri entre els aspectes [[apol·lini |apol·linis i dionisíacs]] que havien forjat les primitives bases de la cultura grega, i es van invertir els valors. En la seva ''Genealogia de la moral,'' per exemple, Nietzsche aplica el seu mètode [[genealogia|genealògic]] a l'estudi de l'origen d'aquesta inversió, i assenyala com les nocions de «bo» o de «noble» es van invertir. Aquesta inversió va arribar a la seva culminació amb el triomf del [[cristianisme|cristianisme]] (platonisme popular, l'anomena Nietzsche), que va engendrar una moral de ressentiment contra tot el vital, una [[moral de senyors i moral d'esclaus|moral d'esclaus]] i febles; una moral de renúncia que posa tota la vida en funció d'un fals transmon. Els sacerdots, pastors d'un ramat d'esclaus, són els prototips d'aquesta inversió ([[Recurs:Nietzsche. els sacerdots els enemics més malvats|veure text]]). |
| − | Aquest procés d'inversió iniciat a partir de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]] (encara que preparat prèviament per les filosofies que recelaban de les dades sensorials; [[Recurs:Nietzsche: el socratisme, decadència de Grècia.|veure text]] ) engendra el [[nihilisme|nihilisme]]: negació de la veritat. Però la culminació d'aquest procés és la [[Autor:Nietzsche, Friedrich|mort de Déu]] efectuada a partir de la Il·lustració. Aquesta situació engendra, d'una banda, l'aparició d'una moral de la pitjor ralea, que té en el «últim home» al seu màxim representant: aquell «pugó inextingible» que és el més menyspreable ([[Recurs:Nietzsche: l'últim home|veure text]] ). Però, d'altra banda, engendra també la possibilitat de l'aparició de la superació de l'home amb l'adveniment del [[superhome|superhome]]. El desemmascarament dels falsos valors és l'aspecte positiu del nihilisme, i el superhome, veritable detentador d'una moral de senyors, permet la transvaloració de tots els valors. | + | Aquest procés d'inversió iniciat a partir de [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]] (encara que preparat prèviament per les filosofies que recelaban de les dades sensorials; [[Recurs:Nietzsche: el socratisme, decadència de Grècia.|veure text]]) engendra el [[nihilisme|nihilisme]]: negació de la veritat. Però la culminació d'aquest procés és la [[Autor:Nietzsche, Friedrich|mort de Déu]] efectuada a partir de la Il·lustració. Aquesta situació engendra, d'una banda, l'aparició d'una moral de la pitjor ralea, que té en el «últim home» al seu màxim representant: aquell «pugó inextingible» que és el més menyspreable ([[Recurs:Nietzsche: l'últim home|veure text]]). Però, d'altra banda, engendra també la possibilitat de l'aparició de la superació de l'home amb l'adveniment del [[superhome|superhome]]. El desemmascarament dels falsos valors és l'aspecte positiu del nihilisme, i el superhome, veritable detentador d'una moral de senyors, permet la transvaloració de tots els valors. |
Revisió del 15:20, 1 juny 2017
Expressió encunyada per Nietzsche (Umwertung der Werte) per referir-se a la necessitat de, segons ell, canviar els falsos valors (transvalorar) que han dominat tota la cultura occidental des del moment en què la filosofia socràtica, prosseguida pel platonisme, va posar la vida, el terrenal, l'immanent i l'esdevenir en funció de la mort, el suprasensible, el transcendent i l'ésser etern. Des d'aquest moment es va trencar l'equilibri entre els aspectes apol·linis i dionisíacs que havien forjat les primitives bases de la cultura grega, i es van invertir els valors. En la seva Genealogia de la moral, per exemple, Nietzsche aplica el seu mètode genealògic a l'estudi de l'origen d'aquesta inversió, i assenyala com les nocions de «bo» o de «noble» es van invertir. Aquesta inversió va arribar a la seva culminació amb el triomf del cristianisme (platonisme popular, l'anomena Nietzsche), que va engendrar una moral de ressentiment contra tot el vital, una moral d'esclaus i febles; una moral de renúncia que posa tota la vida en funció d'un fals transmon. Els sacerdots, pastors d'un ramat d'esclaus, són els prototips d'aquesta inversió (veure text).
Aquest procés d'inversió iniciat a partir de Sòcrates (encara que preparat prèviament per les filosofies que recelaban de les dades sensorials; veure text) engendra el nihilisme: negació de la veritat. Però la culminació d'aquest procés és la mort de Déu efectuada a partir de la Il·lustració. Aquesta situació engendra, d'una banda, l'aparició d'una moral de la pitjor ralea, que té en el «últim home» al seu màxim representant: aquell «pugó inextingible» que és el més menyspreable (veure text). Però, d'altra banda, engendra també la possibilitat de l'aparició de la superació de l'home amb l'adveniment del superhome. El desemmascarament dels falsos valors és l'aspecte positiu del nihilisme, i el superhome, veritable detentador d'una moral de senyors, permet la transvaloració de tots els valors.
Termes relacionats
