Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Teoria crítica»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "adorn3.gif" a "adorno3.gif")
m (Text de reemplaçament - "Francfort" a "Frankfurt")
Línia 3: Línia 3:
 
[[File:marcuse2.gif|thumb|H. Marcuse]]
 
[[File:marcuse2.gif|thumb|H. Marcuse]]
 
[[File:adorno3.gif|thumb|T.W. Adorno]]
 
[[File:adorno3.gif|thumb|T.W. Adorno]]
Expressió introduïda per [[Autor:Horkheimer, Max|Max Horkheimer]] cap a 1937 (en una sèrie d'escrits, recollits després en ''Teoria crítica'', 2 vols., 1968) que aplica al que, després de les aportacions successives de [[Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund|Th. Adorno]], [[Autor:Marcuse, Herbert|H. Marcuse]] i [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]], principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de  l'[[escola de Francfort|escola de Francfort]], i que s'expressa bàsicament a través de crítiques a autors i corrents filosòfics.
+
Expressió introduïda per [[Autor:Horkheimer, Max|Max Horkheimer]] cap a 1937 (en una sèrie d'escrits, recollits després en ''Teoria crítica'', 2 vols., 1968) que aplica al que, després de les aportacions successives de [[Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund|Th. Adorno]], [[Autor:Marcuse, Herbert|H. Marcuse]] i [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]], principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de  l'[[escola de Frankfurt|escola de Frankfurt]], i que s'expressa bàsicament a través de crítiques a autors i corrents filosòfics.
  
 
Recorre Horkheimer a l'expressió de «teoria crítica» per diferenciar la seva postura filosòfica de la qual implica la «teoria tradicional», basada aquesta en un model de racionalitat merament lògica que confia a la raó la principal tasca de concordar finalitats i mitjans, racionalitat que, a la llarga, s'ha mostrat destructora de si mateixa i que mereix l'apel·latiu de «raó instrumental». Enfront d'ella, la teoria crítica planteja la racionalitat com una [[crítica|crítica]] a totes les formes de [[ideologia|ideologia]] i domini que apareixen en la societat actual, històricament derivades d'un concepte de [[raó|raó]] (com a instrument) que, perseguint el domini de la naturalesa, ha acabat per dominar al mateix home. L'arrel irracional d'aquesta raó, deïficada durant l'etapa de la [[Il·lustració|Il·lustració]], s'ha mostrat de forma ostentosa a través de les diversos feixismes i nazismes del present ([[Recurs:Horkheimer, Max: entorn de la ideologia|veure text]]).
 
Recorre Horkheimer a l'expressió de «teoria crítica» per diferenciar la seva postura filosòfica de la qual implica la «teoria tradicional», basada aquesta en un model de racionalitat merament lògica que confia a la raó la principal tasca de concordar finalitats i mitjans, racionalitat que, a la llarga, s'ha mostrat destructora de si mateixa i que mereix l'apel·latiu de «raó instrumental». Enfront d'ella, la teoria crítica planteja la racionalitat com una [[crítica|crítica]] a totes les formes de [[ideologia|ideologia]] i domini que apareixen en la societat actual, històricament derivades d'un concepte de [[raó|raó]] (com a instrument) que, perseguint el domini de la naturalesa, ha acabat per dominar al mateix home. L'arrel irracional d'aquesta raó, deïficada durant l'etapa de la [[Il·lustració|Il·lustració]], s'ha mostrat de forma ostentosa a través de les diversos feixismes i nazismes del present ([[Recurs:Horkheimer, Max: entorn de la ideologia|veure text]]).
Línia 9: Línia 9:
 
És una [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] i, alhora, una teoria de la [[societat|societat]], que es basa en una crítica marxista, no dogmàtica; recorre al [[dialèctica|mètode dialèctic]] de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], entès no idealísticament, i atribueix a la raó una essencial dimensió pràctica (praxi), per la qual no només es transforma la societat sinó que també es constitueix l' [[home|home]]. En el rerefons de la teoria hi ha, a més, profundes influències de la filosofia clàssica alemanya: [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[Autor:Schopenhauer, Arthur|Schopenhauer]], [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]], [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], [[Autor:Weber, Max|Weber]] i [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]].
 
És una [[teoria del coneixement|teoria del coneixement]] i, alhora, una teoria de la [[societat|societat]], que es basa en una crítica marxista, no dogmàtica; recorre al [[dialèctica|mètode dialèctic]] de [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]], entès no idealísticament, i atribueix a la raó una essencial dimensió pràctica (praxi), per la qual no només es transforma la societat sinó que també es constitueix l' [[home|home]]. En el rerefons de la teoria hi ha, a més, profundes influències de la filosofia clàssica alemanya: [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], [[Autor:Schopenhauer, Arthur|Schopenhauer]], [[Autor:Dilthey, Wilhelm|Dilthey]], [[Autor:Nietzsche, Friedrich|Nietzsche]], [[Autor:Weber, Max|Weber]] i [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]].
  
S'acusa als diversos membres de l'escola de Francfort d'haver fet, simplement, reflexions crítiques sobre la societat i de no haver desenvolupat una concepció sistemàtica de la teoria crítica; d'aquesta acusació se salva, no obstant això, [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]] a qui s'atribueix un projecte de filosofia sistemàtica.
+
S'acusa als diversos membres de l'escola de Frankfurt d'haver fet, simplement, reflexions crítiques sobre la societat i de no haver desenvolupat una concepció sistemàtica de la teoria crítica; d'aquesta acusació se salva, no obstant això, [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]] a qui s'atribueix un projecte de filosofia sistemàtica.
  
  
Línia 18: Línia 18:
 
{{Esdeveniment
 
{{Esdeveniment
 
|Tipus=Genèric
 
|Tipus=Genèric
|Lloc=Francfort
+
|Lloc=Frankfurt
 
|Incert=No
 
|Incert=No
 
}}
 
}}

Revisió del 15:20, 28 feb 2017

Max Horkheimer
H. Marcuse
T.W. Adorno

Expressió introduïda per Max Horkheimer cap a 1937 (en una sèrie d'escrits, recollits després en Teoria crítica, 2 vols., 1968) que aplica al que, després de les aportacions successives de Th. Adorno, H. Marcuse i J. Habermas, principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de l'escola de Frankfurt, i que s'expressa bàsicament a través de crítiques a autors i corrents filosòfics.

Recorre Horkheimer a l'expressió de «teoria crítica» per diferenciar la seva postura filosòfica de la qual implica la «teoria tradicional», basada aquesta en un model de racionalitat merament lògica que confia a la raó la principal tasca de concordar finalitats i mitjans, racionalitat que, a la llarga, s'ha mostrat destructora de si mateixa i que mereix l'apel·latiu de «raó instrumental». Enfront d'ella, la teoria crítica planteja la racionalitat com una crítica a totes les formes de ideologia i domini que apareixen en la societat actual, històricament derivades d'un concepte de raó (com a instrument) que, perseguint el domini de la naturalesa, ha acabat per dominar al mateix home. L'arrel irracional d'aquesta raó, deïficada durant l'etapa de la Il·lustració, s'ha mostrat de forma ostentosa a través de les diversos feixismes i nazismes del present (veure text).

És una teoria del coneixement i, alhora, una teoria de la societat, que es basa en una crítica marxista, no dogmàtica; recorre al mètode dialèctic de Hegel, entès no idealísticament, i atribueix a la raó una essencial dimensió pràctica (praxi), per la qual no només es transforma la societat sinó que també es constitueix l' home. En el rerefons de la teoria hi ha, a més, profundes influències de la filosofia clàssica alemanya: Kant, Schopenhauer, Dilthey, Nietzsche, Weber i Husserl.

S'acusa als diversos membres de l'escola de Frankfurt d'haver fet, simplement, reflexions crítiques sobre la societat i de no haver desenvolupat una concepció sistemàtica de la teoria crítica; d'aquesta acusació se salva, no obstant això, J. Habermas a qui s'atribueix un projecte de filosofia sistemàtica.


Book3.gif Estudis