Diferència entre revisions de la pàgina «Teoria crítica»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "mente," a "ment,") |
m (Text de reemplaçament - "adorn3.gif" a "adorno3.gif") |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
[[File:horkhe2.gif|thumb|Max Horkheimer]] | [[File:horkhe2.gif|thumb|Max Horkheimer]] | ||
[[File:marcuse2.gif|thumb|H. Marcuse]] | [[File:marcuse2.gif|thumb|H. Marcuse]] | ||
| − | [[File: | + | [[File:adorno3.gif|thumb|T.W. Adorno]] |
Expressió introduïda per [[Autor:Horkheimer, Max|Max Horkheimer]] cap a 1937 (en una sèrie d'escrits, recollits després en ''Teoria crítica'', 2 vols., 1968) que aplica al que, després de les aportacions successives de [[Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund|Th. Adorno]], [[Autor:Marcuse, Herbert|H. Marcuse]] i [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]], principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de l'[[escola de Francfort|escola de Francfort]], i que s'expressa bàsicament a través de crítiques a autors i corrents filosòfics. | Expressió introduïda per [[Autor:Horkheimer, Max|Max Horkheimer]] cap a 1937 (en una sèrie d'escrits, recollits després en ''Teoria crítica'', 2 vols., 1968) que aplica al que, després de les aportacions successives de [[Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund|Th. Adorno]], [[Autor:Marcuse, Herbert|H. Marcuse]] i [[Autor:Jürgen Habermas|J. Habermas]], principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de l'[[escola de Francfort|escola de Francfort]], i que s'expressa bàsicament a través de crítiques a autors i corrents filosòfics. | ||
Revisió del 20:50, 3 juny 2015
Expressió introduïda per Max Horkheimer cap a 1937 (en una sèrie d'escrits, recollits després en Teoria crítica, 2 vols., 1968) que aplica al que, després de les aportacions successives de Th. Adorno, H. Marcuse i J. Habermas, principalment, serà conegut com el nucli filosòfic de l'escola de Francfort, i que s'expressa bàsicament a través de crítiques a autors i corrents filosòfics.
Recorre Horkheimer a l'expressió de «teoria crítica» per diferenciar la seva postura filosòfica de la qual implica la «teoria tradicional», basada aquesta en un model de racionalitat merament lògica que confia a la raó la principal tasca de concordar finalitats i mitjans, racionalitat que, a la llarga, s'ha mostrat destructora de si mateixa i que mereix l'apel·latiu de «raó instrumental». Enfront d'ella, la teoria crítica planteja la racionalitat com una crítica a totes les formes de ideologia i domini que apareixen en la societat actual, històricament derivades d'un concepte de raó (com a instrument) que, perseguint el domini de la naturalesa, ha acabat per dominar al mateix home. L'arrel irracional d'aquesta raó, deïficada durant l'etapa de la Il·lustració, s'ha mostrat de forma ostentosa a través de les diversos feixismes i nazismes del present (veure text).
És una teoria del coneixement i, alhora, una teoria de la societat, que es basa en una crítica marxista, no dogmàtica; recorre al mètode dialèctic de Hegel, entès no idealísticament, i atribueix a la raó una essencial dimensió pràctica (praxi), per la qual no només es transforma la societat sinó que també es constitueix l' home. En el rerefons de la teoria hi ha, a més, profundes influències de la filosofia clàssica alemanya: Kant, Schopenhauer, Dilthey, Nietzsche, Weber i Husserl.
S'acusa als diversos membres de l'escola de Francfort d'haver fet, simplement, reflexions crítiques sobre la societat i de no haver desenvolupat una concepció sistemàtica de la teoria crítica; d'aquesta acusació se salva, no obstant això, J. Habermas a qui s'atribueix un projecte de filosofia sistemàtica.
