Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Sorites»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "entimemas" a "entimemes")
m (bot: -veure exemple +veg. exemple)
 
(4 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::σωρείτης]], ''soreites'', patrimoni, munt)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::σωρείτης]], ''soreites'', patrimoni, munt)</small>
  
Una argumentació en cadena feta amb [[entimema|entimemes]] de tercer ordre (només premisses), en la qual dues premisses donen una [[conclusió|conclusió]] que, al seu torn, unida a una altra [[premisses|premissa]], dóna una altra conclusió i així successivament, fins a arribar a una conclusió final. Es tracta d'un [[sil·logisme|sil·logisme]] compost o polisilogisme. Presenta dues classes: en el sorites ''aristotèlic'' ([[Recurs:Cita de M. Cohen i I. Nagel 3|veure exemple]]), el terme S (subjecte) de la conclusió és el subjecte de la primera premissa i el terme P (predicat), el predicat de l'última; en el sorites ''gocleniano'' ([[Recurs:Cita de M. Cohen i I. Nagel 4|veure exemple]]), succeeix al revés.
+
Una argumentació en cadena feta amb [[entimema|entimemes]] de tercer ordre (només premisses), en la qual dues premisses donen una [[conclusió|conclusió]] que, al seu torn, unida a una altra [[premisses|premissa]], dóna una altra conclusió i així successivament, fins a arribar a una conclusió final. Es tracta d'un [[sil·logisme|sil·logisme]] compost o polisilogisme. Presenta dues classes: en el sorites ''aristotèlic'' ([[Recurs:Cita de M. Cohen i E. Nagel 3|veg. exemple]]), el terme S (subjecte) de la conclusió és el subjecte de la primera premissa i el terme P (predicat), el predicat de l'última; en el sorites ''gocleniano'' ([[Recurs:Cita de M. Cohen i E. Nagel 4|veg. exemple]]), succeeix al revés.
  
 
Pel sorites aristotèlic valen les següents regles:
 
Pel sorites aristotèlic valen les següents regles:
  
'''1)''' Només pot haver-hi una premissa negativa; si la hi ha, ha de ser l'última.
+
'''1)''' Només pot haver-hi una premissa negativa; si hi és, ha de ser l'última.
  
'''2)''' No pot haver-hi més d'una premissa particular; si la hi ha, ha de ser la primera.  
+
'''2)''' No pot haver-hi més d'una premissa particular; si hi és, ha de ser la primera.  
  
 
I pel gocleniano:
 
I pel gocleniano:
  
'''1)''' Només pot haver-hi una premissa negativa; si la hi ha, ha de ser la primera.
+
'''1)''' Només pot haver-hi una premissa negativa; si hi és, ha de ser la primera.
  
'''2)''' No pot haver-hi més d'una premissa particular; si la hi ha, ha de ser l'última.  
+
'''2)''' No pot haver-hi més d'una premissa particular; si hi és, ha de ser l'última.  
  
Els sorites més coneguts són els que [[Autor:Carroll, Lewis|Lewis Carroll]] proposa en la seva ''Lògica simbòlica ''([[Recurs:Lewis Carroll: exemples|veure text]] ). També es diu «sorites» a la [[paradoxa del munt|paradoxa del munt]].
+
Els sorites més coneguts són els que [[Autor:Carroll, Lewis|Lewis Carroll]] proposa en la seva ''Lògica simbòlica ''([[Recurs:Lewis Carroll: exemples|vegeu el text]]). També es diu «sorites» a la [[paradoxa del munt|paradoxa del munt]].
  
  

Revisió de 11:57, 22 ago 2017

(del grec σωρείτης, soreites, patrimoni, munt)

Una argumentació en cadena feta amb entimemes de tercer ordre (només premisses), en la qual dues premisses donen una conclusió que, al seu torn, unida a una altra premissa, dóna una altra conclusió i així successivament, fins a arribar a una conclusió final. Es tracta d'un sil·logisme compost o polisilogisme. Presenta dues classes: en el sorites aristotèlic (veg. exemple), el terme S (subjecte) de la conclusió és el subjecte de la primera premissa i el terme P (predicat), el predicat de l'última; en el sorites gocleniano (veg. exemple), succeeix al revés.

Pel sorites aristotèlic valen les següents regles:

1) Només pot haver-hi una premissa negativa; si hi és, ha de ser l'última.

2) No pot haver-hi més d'una premissa particular; si hi és, ha de ser la primera.

I pel gocleniano:

1) Només pot haver-hi una premissa negativa; si hi és, ha de ser la primera.

2) No pot haver-hi més d'una premissa particular; si hi és, ha de ser l'última.

Els sorites més coneguts són els que Lewis Carroll proposa en la seva Lògica simbòlica (vegeu el text). També es diu «sorites» a la paradoxa del munt.