Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Sense data, teoria dels»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "<div aneu" a "<div id")
 
(11 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
El terme ''sense-data'' va ser creat per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]] per referir-se a les dades dels [[sentits|sentits]], o [[dades sensorials|dades sensorials]], en oposició als objectes mateixos, quan coneguts, als quals anomena ''sensibilia, ''i ho van admetre. també [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]; ([[Recurs:Russell: dades sensorials|veure text]]). Són la representació interna o [[psique|psíquica]] de les coses.
+
El terme ''[[sense data|sense-data]]'' va ser creat per [[Autor:Moore, George Edward|Moore]] per a referir-se a les dades dels [[sentits|sentits]], o [[dades sensorials|dades sensorials]], en oposició als objectes mateixos, com a coneguts, als quals anomena ''sensibilia, ''i va ser admès també per  [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]]; ([[Recurs:Russell: dades sensorials|veg. text]]). Són la representació interna o [[psique|psíquica]] de les coses.
  
L'anomenada teoria dels ''sense-data'' intenta explicar la [[percepció|percepció]] establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són els [[dades sensorials|dades sensorials]], que han de diferenciar-se tant de la [[sensació|sensació]] o [[consciencia|consciència]], com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a ''representació'' d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una ''reconstrucció de l'objecte ''a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria ''fenomenista''. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]] ([[#citaMoore|veure referència]]), [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] ([[#citaRussell|veure referència]]) i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]].  
+
L'anomenada teoria dels ''sense-data'' intenta explicar la [[percepció|percepció]] establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les [[dades sensorials|dades sensorials]], que han de diferenciar-se tant de la [[sensació|sensació]] o [[consciència|consciència]], com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a ''representació'' d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una ''reconstrucció de l'objecte ''a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria ''fenomenista''. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]] (vegeu referència ), [[Autor:Russell, Bertrand|B. Russell]] (vegeu referència ) i [[Autor:Broad, Charlie Dunbar|C.D. Broad]].  
  
 
<div id="citaMoore" class='mw-collapsible'>
 
<div id="citaMoore" class='mw-collapsible'>
<center>'''Referencia G.I. Moore ↓'''</center>
+
<center>'''Referència G.I. Moore ↓'''</center>
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
Moore exposa, per exemple, aquesta teoria en ''Defensa del sentit comú i altres assajos'' (Orbis, Barcelona 1983), sobretot en el cap. 2 i 9.  
 
Moore exposa, per exemple, aquesta teoria en ''Defensa del sentit comú i altres assajos'' (Orbis, Barcelona 1983), sobretot en el cap. 2 i 9.  
Línia 11: Línia 11:
  
 
<div id="citaRussell" class='mw-collapsible'>
 
<div id="citaRussell" class='mw-collapsible'>
<center>'''Referencia B. Russell ↓'''</center>
+
<center>'''Referència B. Russell ↓'''</center>
 
<div class="mw-collapsible-content">
 
<div class="mw-collapsible-content">
La primera versió dels ''sense-data'' formulada per Russell en ''Els problemes de la filosofia ''(1912) [trad. cast.: Labor, Barcelona 1978] va ser objecte de diferents correccions en altres obres posteriors, sobretot en'' Misticisme i lògica i altres assajos ''(1917)[Edhasa, Barcelona 1987] i en ''El coneixement humà'': ''el seu abast i les seves limitacions'' (1948) [trad. cast.: Taurus, Madrid 1977]''.''
+
La primera versió dels ''sense-data'' formulada per Russell en ''Els problemes de la filosofia ''(1912) [trad. cast.: Labor, Barcelona 1978] va ser objecte de diferents correccions en altres obres posteriors, sobretot en'' Misticisme i lògica i altres assajos ''(1917) [Edhasa, Barcelona 1987] i en ''El coneixement humà'': ''el seu abast i les seves limitacions'' (1948) [trad. cast.: Taurus, Madrid 1977]''.''
 
</div></div>
 
</div></div>
  
 +
 +
Vegeu [[qualia]].
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta
 
|Etiqueta=Historia
 
|Etiqueta=Historia

Revisió de 18:40, 19 oct 2018

El terme sense-data va ser creat per Moore per a referir-se a les dades dels sentits, o dades sensorials, en oposició als objectes mateixos, com a coneguts, als quals anomena sensibilia, i va ser admès també per B. Russell i C.D. Broad; (veg. text). Són la representació interna o psíquica de les coses.

L'anomenada teoria dels sense-data intenta explicar la percepció establint que el directament percebut i allò del que és directament conscient el subjecte humà són les dades sensorials, que han de diferenciar-se tant de la sensació o consciència, com de l'objecte físic. Si l'existència d'aquest s'infereix mitjançant una argumentació causal, se suposa que s'admet una teoria de la percepció entesa com a representació d'un objecte. Si l'existència de l'objecte físic es redueix a una reconstrucció de l'objecte a partir de la consciència de les dades sensorials, la teoria de la percepció adoptada és una teoria fenomenista. Els principals patrocinadors d'aquesta teoria són G.I. Moore (vegeu referència ↓), B. Russell (vegeu referència ↓) i C.D. Broad.

Referència G.I. Moore ↓

Moore exposa, per exemple, aquesta teoria en Defensa del sentit comú i altres assajos (Orbis, Barcelona 1983), sobretot en el cap. 2 i 9.

Referència B. Russell ↓

La primera versió dels sense-data formulada per Russell en Els problemes de la filosofia (1912) [trad. cast.: Labor, Barcelona 1978] va ser objecte de diferents correccions en altres obres posteriors, sobretot en Misticisme i lògica i altres assajos (1917) [Edhasa, Barcelona 1987] i en El coneixement humà: el seu abast i les seves limitacions (1948) [trad. cast.: Taurus, Madrid 1977].


Vegeu qualia.