Diferència entre revisions de la pàgina «Raó dialèctica»
De Wikisofia
m (bot: - 2]]).La forma + 2]]). La forma) |
|||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la raó que, per no tenir en compte que les [[categoria|categories]] s'apliquen només a l'àmbit de l'experiència, pretén, no només pensar el que està més enllà de l'experiència, les [[noümen|coses en si]], sinó també conèixer-les; en aquest suposat coneixement, la raó no fa una altra cosa que caure en [[contradicció|contradiccions]], [[paralogisme|paralogismes]] o [[antinòmia|antinòmies]], en una [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]], en suma, o aparença de coneixement (veg. [[Recurs:Kant: la raó dialèctica|text 1]] i [[Recurs:Kant: la raó, naturalment dialèctica|text 2]] ). La forma d'escapar a aquest engany de la raó està en les indicacions, o la [[crítica|crítica]], que planteja i ofereix la «[[dialèctica transcendental|Dialèctica transcendental]]». | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la raó que, per no tenir en compte que les [[categoria|categories]] s'apliquen només a l'àmbit de l'experiència, pretén, no només pensar el que està més enllà de l'experiència, les [[noümen|coses en si]], sinó també conèixer-les; en aquest suposat coneixement, la raó no fa una altra cosa que caure en [[contradicció|contradiccions]], [[paralogisme|paralogismes]] o [[antinòmia|antinòmies]], en una [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]], en suma, o aparença de coneixement (veg. [[Recurs:Kant: la raó dialèctica|text 1]] i [[Recurs:Kant: la raó, naturalment dialèctica|text 2]] ). La forma d'escapar a aquest engany de la raó està en les indicacions, o la [[crítica|crítica]], que planteja i ofereix la «[[dialèctica transcendental|Dialèctica transcendental]]». | ||
| − | Per a [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] és la facultat del pensament [[dialèctica|dialèctic]], que consisteix a pensar les coses en una unitat d'[[identitat|identitat]] i [[diferència|diferència.]] Pensament dialèctic és aquell que no considera abstractament el que són les coses segons els principis de la raó tradicional, anomenada analítica i basada en el [[principi d'identitat|principi d'identitat]] o del [[principi del tercer exclòs|tercer exclòs]], sinó que les comprèn tal com són en la seva realitat concreta, interpretada a la llum de la [[totalitat|totalitat]] de les seves possibilitats, que abasta el que són i la negació del que són i que supera la [[contradicció|contradicció]] acceptant la integració dels aspectes positius i negatius. Aquest procés suposa tres moments diferents en la [[consciència|consciència]] i en la [[real|realitat]]: el pensar la cosa i l'ésser de la [[noümen|cosa en si]] mateixa (''immediatesa''); el pensar la cosa i l'ésser de la cosa | + | Per a [[Autor:Hegel, Georg Wilhelm Friedrich|Hegel]] és la facultat del pensament [[dialèctica|dialèctic]], que consisteix a pensar les coses en una unitat d'[[identitat|identitat]] i [[diferència|diferència.]] Pensament dialèctic és aquell que no considera abstractament el que són les coses segons els principis de la raó tradicional, anomenada analítica i basada en el [[principi d'identitat|principi d'identitat]] o del [[principi del tercer exclòs|tercer exclòs]], sinó que les comprèn tal com són en la seva realitat concreta, interpretada a la llum de la [[totalitat|totalitat]] de les seves possibilitats, que abasta el que són i la negació del que són i que supera la [[contradicció|contradicció]] acceptant la integració dels aspectes positius i negatius. Aquest procés suposa tres moments diferents en la [[consciència|consciència]] i en la [[real|realitat]]: el pensar la cosa i l'ésser de la [[noümen|cosa en si]] mateixa (''immediatesa''); el pensar la cosa i l'ésser de la cosa en tant que inclou una [[negació|negació]] (''exteriorització'') i la síntesi que afirma la identitat d'aquesta diferència, feta per la raó (''unitat intervinguda''; [[Recurs:Hegel: antinòmies i dialèctica|veg. text]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
|Etiqueta=Filosofia general | |Etiqueta=Filosofia general | ||
Revisió de 11:59, 13 juny 2018
En Kant, la raó que, per no tenir en compte que les categories s'apliquen només a l'àmbit de l'experiència, pretén, no només pensar el que està més enllà de l'experiència, les coses en si, sinó també conèixer-les; en aquest suposat coneixement, la raó no fa una altra cosa que caure en contradiccions, paralogismes o antinòmies, en una il·lusió transcendental, en suma, o aparença de coneixement (veg. text 1 i text 2 ). La forma d'escapar a aquest engany de la raó està en les indicacions, o la crítica, que planteja i ofereix la «Dialèctica transcendental».
Per a Hegel és la facultat del pensament dialèctic, que consisteix a pensar les coses en una unitat d'identitat i diferència. Pensament dialèctic és aquell que no considera abstractament el que són les coses segons els principis de la raó tradicional, anomenada analítica i basada en el principi d'identitat o del tercer exclòs, sinó que les comprèn tal com són en la seva realitat concreta, interpretada a la llum de la totalitat de les seves possibilitats, que abasta el que són i la negació del que són i que supera la contradicció acceptant la integració dels aspectes positius i negatius. Aquest procés suposa tres moments diferents en la consciència i en la realitat: el pensar la cosa i l'ésser de la cosa en si mateixa (immediatesa); el pensar la cosa i l'ésser de la cosa en tant que inclou una negació (exteriorització) i la síntesi que afirma la identitat d'aquesta diferència, feta per la raó (unitat intervinguda; veg. text).