Diferència entre revisions de la pàgina «Pressuposició»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "trucades" a "anomenades") |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | [[ | + | [[Pressupòsit]] en general, o bé condició que ha de suposar-se perquè pugui decidir-se la veritat o la falsedat d'un enunciat. Així, per exemple l'enunciat «Em vaig a la biblioteca de la Facultat de filosofia a estudiar» suposa que l'enunciat «Existeix una facultat de filosofia» és veritable. Normalment, suposem -i així també ho suposa la [[lògica|lògica]] clàssica pel [[bivalencia, principi de|principi de bivalencia]], o del [[principi del tercer exclòs|tercer exclòs]]- que serà veritat que existeix o no existeix una Facultat de filosofia per fer veritable, o fals, el primer enunciat. |
[[File:russell7.gif|thumb|B. Russell]] | [[File:russell7.gif|thumb|B. Russell]] | ||
Però hi ha enunciats que no semblen [[referència|referir-se]] a cap objecte existent, com per exemple les anomenades [[descripció definida|descripcions definides]], a saber: enunciats tals com el del clàssic exemple de Russell: «L'actual rei de França és calb». [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] sosté que tal enunciat és fals, ja que equival al de: «Hi ha un i només un rei de França i ell és calb», mentre que [[Autor:Strawson, Peter Frederick|Strawson]] sosté que l'enunciat «L'actual rei de França és calb» ''pressuposa'' l'enunciat «Existeix un rei de França», que és la condició que decideix sobre la [[veritat|veritat]] del primer, però que, si no existeix cap rei de França, llavors l'enunciat «L'actual rei de França és calb» no és ni veritable ni fals, encara que tingui [[sentit|sentit]], atès que la pressuposició ho fa comprensible. | Però hi ha enunciats que no semblen [[referència|referir-se]] a cap objecte existent, com per exemple les anomenades [[descripció definida|descripcions definides]], a saber: enunciats tals com el del clàssic exemple de Russell: «L'actual rei de França és calb». [[Autor:Russell, Bertrand|Russell]] sosté que tal enunciat és fals, ja que equival al de: «Hi ha un i només un rei de França i ell és calb», mentre que [[Autor:Strawson, Peter Frederick|Strawson]] sosté que l'enunciat «L'actual rei de França és calb» ''pressuposa'' l'enunciat «Existeix un rei de França», que és la condició que decideix sobre la [[veritat|veritat]] del primer, però que, si no existeix cap rei de França, llavors l'enunciat «L'actual rei de França és calb» no és ni veritable ni fals, encara que tingui [[sentit|sentit]], atès que la pressuposició ho fa comprensible. | ||
| − | [[ | + | [[Pressupòsit|Vegeu pressupòsit]] |
{{Esdeveniment | {{Esdeveniment | ||
Revisió del 17:39, 31 maig 2015
Pressupòsit en general, o bé condició que ha de suposar-se perquè pugui decidir-se la veritat o la falsedat d'un enunciat. Així, per exemple l'enunciat «Em vaig a la biblioteca de la Facultat de filosofia a estudiar» suposa que l'enunciat «Existeix una facultat de filosofia» és veritable. Normalment, suposem -i així també ho suposa la lògica clàssica pel principi de bivalencia, o del tercer exclòs- que serà veritat que existeix o no existeix una Facultat de filosofia per fer veritable, o fals, el primer enunciat.
Però hi ha enunciats que no semblen referir-se a cap objecte existent, com per exemple les anomenades descripcions definides, a saber: enunciats tals com el del clàssic exemple de Russell: «L'actual rei de França és calb». Russell sosté que tal enunciat és fals, ja que equival al de: «Hi ha un i només un rei de França i ell és calb», mentre que Strawson sosté que l'enunciat «L'actual rei de França és calb» pressuposa l'enunciat «Existeix un rei de França», que és la condició que decideix sobre la veritat del primer, però que, si no existeix cap rei de França, llavors l'enunciat «L'actual rei de França és calb» no és ni veritable ni fals, encara que tingui sentit, atès que la pressuposició ho fa comprensible.