Diferència entre revisions de la pàgina «Prescriptivisme»
De Wikisofia
m (bot: - a l`[[emotivisme|emotivi + a l'[[emotivisme|emotivi) |
m (bot: - Per analitzar els + Per a analitzar els) |
||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Teoria ètica de [[Autor:Hare, Richard Mervyn|R.M. Hare]], oposada a l'[[emotivisme|emotivisme]] i al descriptivisme, que estableix criteris de tipus [[formal|formal]] per jutjar sobre un [[judici moral|judici moral]]: un enunciat és un judici moral (1) si conté un [[imperatiu|imperatiu]] o enunciat prescriptiu i (2) si és universalitzable. Per tant, es tracta d'un [[formalisme ètic|formalisme moral]], ja que afirma que és moral tot enunciat que sigui, alhora, prescriptiu i universalitzable, sense cap referència al contingut. | Teoria ètica de [[Autor:Hare, Richard Mervyn|R.M. Hare]], oposada a l'[[emotivisme|emotivisme]] i al descriptivisme, que estableix criteris de tipus [[formal|formal]] per jutjar sobre un [[judici moral|judici moral]]: un enunciat és un judici moral (1) si conté un [[imperatiu|imperatiu]] o enunciat prescriptiu i (2) si és universalitzable. Per tant, es tracta d'un [[formalisme ètic|formalisme moral]], ja que afirma que és moral tot enunciat que sigui, alhora, prescriptiu i universalitzable, sense cap referència al contingut. | ||
| − | Per analitzar els enunciats morals, Hare distingeix la part ''frástica'' i la part ''néustica''. La primera (''phrastikon, ''del grec «assenyalar») reflecteix el contingut de l'enunciat, o el que algú diu; la segona (''neustikon,'' del grec «assentir amb el cap»), la postura que el parlant propugna davant aquest contingut, o l'ús que fa del sentit de l'enunciat. Així, per exemple, «no mataràs» pot desglossar-se en el seu frástico, «els homes no maten als seus semblants», i en el seu néustico «i aquesta és la conducta que t'exhorto vivament a posar en pràctica». | + | Per a analitzar els enunciats morals, Hare distingeix la part ''frástica'' i la part ''néustica''. La primera (''phrastikon, ''del grec «assenyalar») reflecteix el contingut de l'enunciat, o el que algú diu; la segona (''neustikon,'' del grec «assentir amb el cap»), la postura que el parlant propugna davant aquest contingut, o l'ús que fa del sentit de l'enunciat. Així, per exemple, «no mataràs» pot desglossar-se en el seu frástico, «els homes no maten als seus semblants», i en el seu néustico «i aquesta és la conducta que t'exhorto vivament a posar en pràctica». |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 10:20, 13 oct 2017
Teoria ètica de R.M. Hare, oposada a l'emotivisme i al descriptivisme, que estableix criteris de tipus formal per jutjar sobre un judici moral: un enunciat és un judici moral (1) si conté un imperatiu o enunciat prescriptiu i (2) si és universalitzable. Per tant, es tracta d'un formalisme moral, ja que afirma que és moral tot enunciat que sigui, alhora, prescriptiu i universalitzable, sense cap referència al contingut.
Per a analitzar els enunciats morals, Hare distingeix la part frástica i la part néustica. La primera (phrastikon, del grec «assenyalar») reflecteix el contingut de l'enunciat, o el que algú diu; la segona (neustikon, del grec «assentir amb el cap»), la postura que el parlant propugna davant aquest contingut, o l'ús que fa del sentit de l'enunciat. Així, per exemple, «no mataràs» pot desglossar-se en el seu frástico, «els homes no maten als seus semblants», i en el seu néustico «i aquesta és la conducta que t'exhorto vivament a posar en pràctica».