Diferència entre revisions de la pàgina «Predicat disposicional»
De Wikisofia
| Línia 14: | Línia 14: | ||
El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un ''procediment'' en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La [[lògica|lògica]] demostra, a més, que no és possible [[definició|definir]] tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals. ([[Recurs:Ulisses-Moulines: termes disposicionals|Veg. text de Ulisses-Moulines: termes disposicionals]]). | El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un ''procediment'' en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La [[lògica|lògica]] demostra, a més, que no és possible [[definició|definir]] tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals. ([[Recurs:Ulisses-Moulines: termes disposicionals|Veg. text de Ulisses-Moulines: termes disposicionals]]). | ||
| − | + | Vegeu [[disposició]]. | |
Vegeu [[enunciat observacional|enunciat observacional]]. | Vegeu [[enunciat observacional|enunciat observacional]]. | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Epistemologia}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 09:47, 29 set 2018
El predicat que es refereix a propietats o tendències de les coses que es manifesten en determinades situacions experimentals, com «ser soluble», «ser conductor», «ser mal·leable», etc.
Dir que un objecte a és soluble (en l'aigua) en el temps t és el mateix que afirmar que si a estigués en aigua en t, a es dissoldria en t. Dir que a és fràgil en t és el mateix que dir que si es copegés lleugerament a en t, a es trencaria en t.
| W.V.O. Quine, Palabra y objeto, Labor, Barcelona 1968, p. 232. |
El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un procediment en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La lògica demostra, a més, que no és possible definir tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals. (Veg. text de Ulisses-Moulines: termes disposicionals).
Vegeu disposició.
Vegeu enunciat observacional.