Diferència entre revisions de la pàgina «Predicat disposicional»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El [[predicat|predicat]] que es refereix a [[propietat|propietats]] o tendències de les coses que es manifesten en determinades situacions experimentals, com «ser soluble», «ser conductor», «ser mal·leable», etc. ([[Recurs:cita Quine 3|veg. exemple]]) | + | El [[predicat|predicat]] que es refereix a [[propietat|propietats]] o tendències de les coses que es manifesten en determinades situacions experimentals, com «ser soluble», «ser conductor», «ser mal·leable», etc. |
| + | |||
| + | <div class='mw-collapsible mw-collapsed'> | ||
| + | <center>(Veg. exemple ↓)</center> | ||
| + | <div class='mw-collapsible-content'> | ||
| + | Dir que un objecte ''a'' és soluble (en l'aigua) en el temps ''t'' és el mateix que afirmar que si ''a'' estigués en aigua en ''t'', ''a'' es dissoldria en ''t''. Dir que ''a'' és fràgil en ''t'' és el mateix que dir que si es copegés lleugerament a en ''t'', ''a'' es trencaria en ''t''. | ||
| + | {{Ref|Ref=W.V.O. Quine, ''Palabra y objeto'', Labor, Barcelona 1968, p. 232.|Cita=true}} | ||
| + | |||
| + | ([[Recurs:cita Quine 3|veg. exemple]]) | ||
| + | </div></div> | ||
| + | |||
| + | El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un ''procediment'' en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La [[lògica|lògica]] demostra, a més, que no és possible [[definició|definir]] tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals. ([[Recurs:Ulisses-Moulines: termes disposicionals|Veg. text de Ulisses-Moulines: termes disposicionals]]). | ||
Veg. [[Disposició]]. | Veg. [[Disposició]]. | ||
Revisió del 09:40, 29 set 2018
El predicat que es refereix a propietats o tendències de les coses que es manifesten en determinades situacions experimentals, com «ser soluble», «ser conductor», «ser mal·leable», etc.
Dir que un objecte a és soluble (en l'aigua) en el temps t és el mateix que afirmar que si a estigués en aigua en t, a es dissoldria en t. Dir que a és fràgil en t és el mateix que dir que si es copegés lleugerament a en t, a es trencaria en t.
| W.V.O. Quine, Palabra y objeto, Labor, Barcelona 1968, p. 232. |
El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un procediment en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La lògica demostra, a més, que no és possible definir tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals. (Veg. text de Ulisses-Moulines: termes disposicionals).
Veg. Disposició.
Vegeu enunciat observacional.