Diferència entre revisions de la pàgina «Predicat disposicional»
De Wikisofia
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | El [[predicat|predicat]] que es refereix a [[propietat|propietats]] o tendències de les coses que es manifesten en determinades situacions experimentals, com «ser soluble», «ser conductor», «ser mal·leable», etc. ([[Recurs:cita Quine 3|veg. exemple]]). El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un procediment en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La [[lògica|lògica]] demostra, a més, que no és possible [[definició|definir]] tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals ([[Recurs:Ulisses-Moulines: termes disposicionals| | + | El [[predicat|predicat]] que es refereix a [[propietat|propietats]] o tendències de les coses que es manifesten en determinades situacions experimentals, com «ser soluble», «ser conductor», «ser mal·leable», etc. ([[Recurs:cita Quine 3|veg. exemple]]). El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un procediment en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La [[lògica|lògica]] demostra, a més, que no és possible [[definició|definir]] tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals. ([[Recurs:Ulisses-Moulines: termes disposicionals|Veg. text de Ulisses-Moulines: termes disposicionals]]). |
Veg. [[Disposició]]. | Veg. [[Disposició]]. | ||
Revisió del 09:37, 29 set 2018
El predicat que es refereix a propietats o tendències de les coses que es manifesten en determinades situacions experimentals, com «ser soluble», «ser conductor», «ser mal·leable», etc. (veg. exemple). El característic d'aquests termes és que no es refereixen a una propietat directament observable, sinó a un procediment en el qual s'exemplifica allò que signifiquen. Així, la solubilitat en l'aigua no li pertany al sucre, com li correspon, per exemple, el color blanc o el sabor dolç, sinó que només s'observa en una situació experimental de dissolució. La lògica demostra, a més, que no és possible definir tals predicats adequadament recorrent a termes observacionals. (Veg. text de Ulisses-Moulines: termes disposicionals).
Veg. Disposició.
Vegeu enunciat observacional.