Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Pluralisme»

De Wikisofia

m (Text de reemplaçament - "canvio" a "canvi")
m (Text de reemplaçament - "homeomerías" a "homeomeries")
Línia 2: Línia 2:
 
El pluralisme és la doctrina [[metafísica|metafísica]] que defensa l'existència d'una pluralitat de [[substància|substàncies]] diferents irreductibles entre si i sense que cap d'elles sigui més originària que les altres. S'oposa tant al [[monisme|monisme]] com al [[dualisme|dualisme]], ja que mentre el primer sustenta que tots els éssers procedeixen de ''una'' única substància, el segon afirma l'existència de només ''dues'' substàncies diferents: matèria i esperit.
 
El pluralisme és la doctrina [[metafísica|metafísica]] que defensa l'existència d'una pluralitat de [[substància|substàncies]] diferents irreductibles entre si i sense que cap d'elles sigui més originària que les altres. S'oposa tant al [[monisme|monisme]] com al [[dualisme|dualisme]], ja que mentre el primer sustenta que tots els éssers procedeixen de ''una'' única substància, el segon afirma l'existència de només ''dues'' substàncies diferents: matèria i esperit.
  
En la història del pensament el terme pluralistes s'utilitza per designar diversos moviments filosòfics diferents. El primer d'ells és el representat per les doctrines d'alguns filòsofs [[presocràtics|presocràtics]], que van sustentar el pluralisme per fer front als problemes que havien suscitat les posicions [[monisme|monistes]] de [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] (tot és canvi) i de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] (l'ésser és immòbil), de manera que per afirmar l'evidència del [[canvi, moviment|canvi]] van haver de parlar no d'un únic ser sinó de diversos éssers. És el cas de la doctrina dels [[element |elements]] d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]] (que afirma que tot l'existent és producte de la combinació de quatre elements i dues forces), de la teoria de les [[homeomerías|''homeomerías'']] d'[[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]] o de l'[[atomisme|atomisme]] de [[Autor:Leucip|Leucip]] i [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]] que afirmen que tot quant existeix és el fruit de la combinació d'àtoms que es mouen en el [[buit|buit]], regits per l' [[atzar|atzar]] i la [[necessitat|necessitat]]. En conjunt, aquests filòsofs són denominats els pluralistes.
+
En la història del pensament el terme pluralistes s'utilitza per designar diversos moviments filosòfics diferents. El primer d'ells és el representat per les doctrines d'alguns filòsofs [[presocràtics|presocràtics]], que van sustentar el pluralisme per fer front als problemes que havien suscitat les posicions [[monisme|monistes]] de [[Autor:Heràclit d'Efes|Heràclit]] (tot és canvi) i de [[Autor:Parmènides d'Elea|Parmènides]] (l'ésser és immòbil), de manera que per afirmar l'evidència del [[canvi, moviment|canvi]] van haver de parlar no d'un únic ser sinó de diversos éssers. És el cas de la doctrina dels [[element |elements]] d'[[Autor:Empèdocles|Empèdocles]] (que afirma que tot l'existent és producte de la combinació de quatre elements i dues forces), de la teoria de les [[homeomeries|''homeomeries'']] d'[[Autor:Anaxàgores|Anaxàgores]] o de l'[[atomisme|atomisme]] de [[Autor:Leucip|Leucip]] i [[Autor:Demòcrit|Demòcrit]] que afirmen que tot quant existeix és el fruit de la combinació d'àtoms que es mouen en el [[buit|buit]], regits per l' [[atzar|atzar]] i la [[necessitat|necessitat]]. En conjunt, aquests filòsofs són denominats els pluralistes.
  
 
En l'època moderna s'ha qualificat de pluralista la [[monadologia|monadologia]] de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] ja que, encara que accepta la procedència de tots els ens a partir de la creació divina, sustenta l'autonomia de cadascun d'aquests ens entesos, cadascun d'ells, com [[mònada|mònades]]. En l'època contemporània s'han qualificat de pluralistes les doctrines de [[Autor:Herbart, Johann Friedrich|J.F. Herbart]], de [[Autor:Whitehead, Alfred North|A.N. Whitehead]] i de [[Autor:James,_William|William James]] que en lloc de pensar l'univers com una única unitat, conceben un ''pluriverso'' de forma [[sinequisme|sinequista]].
 
En l'època moderna s'ha qualificat de pluralista la [[monadologia|monadologia]] de [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] ja que, encara que accepta la procedència de tots els ens a partir de la creació divina, sustenta l'autonomia de cadascun d'aquests ens entesos, cadascun d'ells, com [[mònada|mònades]]. En l'època contemporània s'han qualificat de pluralistes les doctrines de [[Autor:Herbart, Johann Friedrich|J.F. Herbart]], de [[Autor:Whitehead, Alfred North|A.N. Whitehead]] i de [[Autor:James,_William|William James]] que en lloc de pensar l'univers com una única unitat, conceben un ''pluriverso'' de forma [[sinequisme|sinequista]].

Revisió del 16:40, 12 abr 2015

El pluralisme és la doctrina metafísica que defensa l'existència d'una pluralitat de substàncies diferents irreductibles entre si i sense que cap d'elles sigui més originària que les altres. S'oposa tant al monisme com al dualisme, ja que mentre el primer sustenta que tots els éssers procedeixen de una única substància, el segon afirma l'existència de només dues substàncies diferents: matèria i esperit.

En la història del pensament el terme pluralistes s'utilitza per designar diversos moviments filosòfics diferents. El primer d'ells és el representat per les doctrines d'alguns filòsofs presocràtics, que van sustentar el pluralisme per fer front als problemes que havien suscitat les posicions monistes de Heràclit (tot és canvi) i de Parmènides (l'ésser és immòbil), de manera que per afirmar l'evidència del canvi van haver de parlar no d'un únic ser sinó de diversos éssers. És el cas de la doctrina dels elements d'Empèdocles (que afirma que tot l'existent és producte de la combinació de quatre elements i dues forces), de la teoria de les homeomeries d'Anaxàgores o de l'atomisme de Leucip i Demòcrit que afirmen que tot quant existeix és el fruit de la combinació d'àtoms que es mouen en el buit, regits per l' atzar i la necessitat. En conjunt, aquests filòsofs són denominats els pluralistes.

En l'època moderna s'ha qualificat de pluralista la monadologia de Leibniz ja que, encara que accepta la procedència de tots els ens a partir de la creació divina, sustenta l'autonomia de cadascun d'aquests ens entesos, cadascun d'ells, com mònades. En l'època contemporània s'han qualificat de pluralistes les doctrines de J.F. Herbart, de A.N. Whitehead i de William James que en lloc de pensar l'univers com una única unitat, conceben un pluriverso de forma sinequista.