Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Passió»

De Wikisofia

m (bot: -veure cita +vegeu la citació)
m (bot: - per qui passió + per a qui passió)
Línia 3: Línia 3:
 
<small>(del llatí ''passio'', de ''pati'', sofrir; en grec [[Grec::πάθος]], ''pathos'')</small>
 
<small>(del llatí ''passio'', de ''pati'', sofrir; en grec [[Grec::πάθος]], ''pathos'')</small>
  
En el seu sentit primitiu relacionat amb l'etimologia del terme, la modificació qualitativa -o afecció- que una cosa sofreix per acció d'una altra. Així, per exemple, en Aristòtil, per qui passió i [[acció|acció]], el seu oposat, són [[categoria|categories]] accidentals del [[ser|ser]] ([[Recurs:cita Aristòtil 4|vegeu la citació]]). En aquest sentit aristotèlic de passió com a passivitat o receptivitat, «estar griposo» és una passió. No obstant això, li és connatural al terme, també des d'antic, el referir-se a  l'[[emoció|emoció]] o al [[desig|desig]] intensos o violents. En l'actualitat sol definir-se com a emoció o afectivitat extrema, o reacció afectiva (del llatí ''affectus'', estat d'ànim, passió) intensa a un [[estímul|estímul]].
+
En el seu sentit primitiu relacionat amb l'etimologia del terme, la modificació qualitativa -o afecció- que una cosa sofreix per acció d'una altra. Així, per exemple, en Aristòtil, per a qui passió i [[acció|acció]], el seu oposat, són [[categoria|categories]] accidentals del [[ser|ser]] ([[Recurs:cita Aristòtil 4|vegeu la citació]]). En aquest sentit aristotèlic de passió com a passivitat o receptivitat, «estar griposo» és una passió. No obstant això, li és connatural al terme, també des d'antic, el referir-se a  l'[[emoció|emoció]] o al [[desig|desig]] intensos o violents. En l'actualitat sol definir-se com a emoció o afectivitat extrema, o reacció afectiva (del llatí ''affectus'', estat d'ànim, passió) intensa a un [[estímul|estímul]].
  
 
És tradicional des d'antic ([[Recurs:Plató:_el_mite_del_carro_alat|vegeu el text]]), i no només en filosofia, enfrontar la raó a la passió, de manera que normalment ha d'entendre's que és propi de la [[racionalitat|racionalitat]] humana i de la vida ètica sostenir que la raó ha de dominar sobre les passions. Però la valoració de la passió en si mateixa divergeix enormement segons els autors i les seves tendències filosòfiques. És comú considerar que les passions en si no són ni bones ni dolentes, o bé totes bones, segons [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] ([[Recurs:cita Descartes 6|vegeu la citació]]), i que, per tant, existeix un àmbit psicològic autònom de la passió, les seves causes, els seus efectes i la seva funció en relació amb  l'[[acció|acció]] i a la mateixa vida ([[Recurs:cita Gurméndez|vegeu la citació]]). Entre els encomis a la passió, és característica la inversió del plantejament platònic que fa Hume: la servitud toca a la raó ([[Recurs:cita Hume 1|vegeu la citació]]); la raó sola no pot ser origen de cap acció ni de cap volició; la raó només pensa, i únicament la [[voluntat|voluntat]] decideix segons les seves lleis pròpies. Per això la moralitat, capaç, ella sí, de regular passions i accions ([[Recurs:cita Hume 2|vegeu la citació]]), no pot fundar-se en la [[raó|raó]].
 
És tradicional des d'antic ([[Recurs:Plató:_el_mite_del_carro_alat|vegeu el text]]), i no només en filosofia, enfrontar la raó a la passió, de manera que normalment ha d'entendre's que és propi de la [[racionalitat|racionalitat]] humana i de la vida ètica sostenir que la raó ha de dominar sobre les passions. Però la valoració de la passió en si mateixa divergeix enormement segons els autors i les seves tendències filosòfiques. És comú considerar que les passions en si no són ni bones ni dolentes, o bé totes bones, segons [[Autor:Descartes, René(Cartesius)|Descartes]] ([[Recurs:cita Descartes 6|vegeu la citació]]), i que, per tant, existeix un àmbit psicològic autònom de la passió, les seves causes, els seus efectes i la seva funció en relació amb  l'[[acció|acció]] i a la mateixa vida ([[Recurs:cita Gurméndez|vegeu la citació]]). Entre els encomis a la passió, és característica la inversió del plantejament platònic que fa Hume: la servitud toca a la raó ([[Recurs:cita Hume 1|vegeu la citació]]); la raó sola no pot ser origen de cap acció ni de cap volició; la raó només pensa, i únicament la [[voluntat|voluntat]] decideix segons les seves lleis pròpies. Per això la moralitat, capaç, ella sí, de regular passions i accions ([[Recurs:cita Hume 2|vegeu la citació]]), no pot fundar-se en la [[raó|raó]].

Revisió del 14:17, 10 ago 2017

Còlera

(del llatí passio, de pati, sofrir; en grec πάθος, pathos)

En el seu sentit primitiu relacionat amb l'etimologia del terme, la modificació qualitativa -o afecció- que una cosa sofreix per acció d'una altra. Així, per exemple, en Aristòtil, per a qui passió i acció, el seu oposat, són categories accidentals del ser (vegeu la citació). En aquest sentit aristotèlic de passió com a passivitat o receptivitat, «estar griposo» és una passió. No obstant això, li és connatural al terme, també des d'antic, el referir-se a l'emoció o al desig intensos o violents. En l'actualitat sol definir-se com a emoció o afectivitat extrema, o reacció afectiva (del llatí affectus, estat d'ànim, passió) intensa a un estímul.

És tradicional des d'antic (vegeu el text), i no només en filosofia, enfrontar la raó a la passió, de manera que normalment ha d'entendre's que és propi de la racionalitat humana i de la vida ètica sostenir que la raó ha de dominar sobre les passions. Però la valoració de la passió en si mateixa divergeix enormement segons els autors i les seves tendències filosòfiques. És comú considerar que les passions en si no són ni bones ni dolentes, o bé totes bones, segons Descartes (vegeu la citació), i que, per tant, existeix un àmbit psicològic autònom de la passió, les seves causes, els seus efectes i la seva funció en relació amb l'acció i a la mateixa vida (vegeu la citació). Entre els encomis a la passió, és característica la inversió del plantejament platònic que fa Hume: la servitud toca a la raó (vegeu la citació); la raó sola no pot ser origen de cap acció ni de cap volició; la raó només pensa, i únicament la voluntat decideix segons les seves lleis pròpies. Per això la moralitat, capaç, ella sí, de regular passions i accions (vegeu la citació), no pot fundar-se en la raó.