Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Paradoxa de Goodman»

De Wikisofia

m (bot: - que eligimos per remetre'ns + que elegim per a remetre'ns)
 
(5 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
[[paradoxa|Paradoxa]] introduïda pel filòsof americà pragmatista [[Autor:Goodman, Nelson|Nelson Goodman]] (1906 - 1998), i que pertany al grup de les anomenades [[confirmació, paradoxes de la|paradoxes de la confirmació]]. Si suposem que «verlau» és un adjectiu que pot aplicar-se sempre que:
+
[[paradoxa|Paradoxa]] introduïda pel filòsof americà pragmatista [[Autor:Goodman, Nelson|Nelson Goodman]] (1906 - 1998), i que pertany al grup de les anomenades [[confirmació, paradoxes de la|paradoxes de la confirmació]]. Si suposem que «'''verlau'''» és un adjectiu que pot aplicar-se sempre que:
  
'''1''') alguna cosa sigui examinat abans del temps ''t'' i sigui de color verd, o que
+
'''1''') alguna cosa sigui examinada abans del temps ''t'' i sigui de color verd, o que
  
'''2''') alguna cosa sigui examinant després del temps ''t'' i sigui de color blau,  
+
'''2''') alguna cosa sigui examinada després del temps ''t'' i sigui de color blau,  
  
llavors, suposant que ens trobem en un temps posterior a ''t'', tota maragda examinada fins a aquest moment és, segons la predicció que hem fet basada en observacions, tant verda com verlau. La [[inducció|inducció]] ens permet suposar que les maragdes examinades més tard seran verdes; però, per les mateixes [[observació|observacions]] i tenint en compte la definició de verlau, la inducció ens permeten suposar que seran també blaves. La inducció permet predir ambdues coses. Per què, doncs, ens decidim a suposar que «totes les maragdes són verdes» i no que «totes les maragdes són verlaves»? Amb quins criteris decidim els predicats amb què projectem el futur? Amb aquesta paradoxa, exposa Goodman l'anomenat [[inducció, el nou problema de la|nou problema de la inducció]] ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció|veg. text]]), que no versa tant sobre la dificultat de justificar que el futur és semblant al passat, sinó en la de justificar els termes que elegim per a remetre'ns al futur.
+
llavors, suposant que ens trobem en un temps posterior a ''t'', tota maragda examinada fins a aquest moment és, segons la predicció que hem fet basada en observacions, tant verda com verlava. La [[inducció|inducció]] ens permet suposar que les maragdes examinades més tard seran verdes; però, per les mateixes [[observació|observacions]] i tenint en compte la definició de verlau, la inducció ens permeten suposar que seran també blaves. La inducció permet predir ambdues coses. Per què, doncs, ens decidim a suposar que «totes les maragdes són verdes» i no que «totes les maragdes són verlaves»? Amb quins criteris decidim els predicats amb què projectem el futur? Amb aquesta paradoxa, exposa Goodman l'anomenat [[inducció, el nou problema de la|nou problema de la inducció]] ([[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció|veg. text]]), que no versa tant sobre la dificultat de justificar que el futur és semblant al passat, sinó en la de justificar els termes que elegim per a remetre'ns al futur.
  
Veure [[confirmació, paradoxes de la|paradoxes de la confirmació.]]
+
Vegeu [[confirmació, paradoxes de la|paradoxes de la confirmació.]]
 +
 
 +
Vegeu [[Recurs:Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció|Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció]]
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 22:12, 8 jul 2018

Paradoxa introduïda pel filòsof americà pragmatista Nelson Goodman (1906 - 1998), i que pertany al grup de les anomenades paradoxes de la confirmació. Si suposem que «verlau» és un adjectiu que pot aplicar-se sempre que:

1) alguna cosa sigui examinada abans del temps t i sigui de color verd, o que

2) alguna cosa sigui examinada després del temps t i sigui de color blau,

llavors, suposant que ens trobem en un temps posterior a t, tota maragda examinada fins a aquest moment és, segons la predicció que hem fet basada en observacions, tant verda com verlava. La inducció ens permet suposar que les maragdes examinades més tard seran verdes; però, per les mateixes observacions i tenint en compte la definició de verlau, la inducció ens permeten suposar que seran també blaves. La inducció permet predir ambdues coses. Per què, doncs, ens decidim a suposar que «totes les maragdes són verdes» i no que «totes les maragdes són verlaves»? Amb quins criteris decidim els predicats amb què projectem el futur? Amb aquesta paradoxa, exposa Goodman l'anomenat nou problema de la inducció (veg. text), que no versa tant sobre la dificultat de justificar que el futur és semblant al passat, sinó en la de justificar els termes que elegim per a remetre'ns al futur.

Vegeu paradoxes de la confirmació.

Vegeu Perry, John i Bratman, Michael: el nou enigma de la inducció