Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Objectivisme ètic»

De Wikisofia

m (bot: - ideals. Veure [[axiologia|axiolog + ideals. Vegeu [[axiologia|axiolog)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Tesi que defensa l'existència de [[valors, teoria dels|valors]] ètics plenament [[objectiu|objectius]] , ja que no es redueixen merament al sentiment de grat, interès ni desig, ni es redueixen tampoc a un mer procés psicològic de valoració, raó per la qual, l'estudi d'aquests valors és objecte de  l'[[ontologia|ontologia]]. D'aquesta manera, l'objectivisme ètic sustenta que els esmentats valors són vàlids i objectius per a tots els individus i tots els temps, ja que no són ni subjectius, ni relatius ni [[convenció|convencionals]]. La concepció oposada és el [[subjectivisme ètic|subjectivisme ètic]]. Aquesta tesi ha estat defensada, entre d'altres, per [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]] i [[Autor:Plató|Plató]] al món antic i, de manera més recent, per aquells autors que, com [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]], [[Autor:Scheler, Max|M. Scheler]] i [[Autor:Hartmann, Nicolai|N. Hartmann]], tendeixen a considerar els valors com a objectes ideals.
+
Tesi que defensa l'existència de [[valors, teoria dels|valors]] ètics plenament [[objectiu|objectius]] , ja que no es redueixen merament al sentiment de grat, interès ni desig, ni es redueixen tampoc a un mer procés psicològic de valoració, raó per la qual, l'estudi d'aquests valors és objecte de  l'[[ontologia|ontologia]]. D'aquesta manera, l'objectivisme ètic sosté que els esmentats valors són vàlids i objectius per a tots els individus i tots els temps, ja que no són ni subjectius, ni relatius ni [[convenció|convencionals]]. La concepció oposada és el [[subjectivisme ètic|subjectivisme ètic]]. Aquesta tesi ha estat defensada, entre d'altres, per [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]] i [[Autor:Plató|Plató]] al món antic i, de manera més recent, per aquells autors que, com [[Autor:Moore, George Edward|G.I. Moore]], [[Autor:Scheler, Max|M. Scheler]] i [[Autor:Hartmann, Nicolai|N. Hartmann]], tendeixen a considerar els valors com a objectes ideals.
  
Veure [[axiologia|axiologia,]] [[ètica|ètica]] i [[relativisme ètic o moral|relativisme ètic.]]
+
Vegeu [[axiologia|axiologia,]] [[ètica|ètica]] i [[relativisme ètic o moral|relativisme ètic.]]
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}}

Revisió de 22:48, 17 maig 2018

Tesi que defensa l'existència de valors ètics plenament objectius , ja que no es redueixen merament al sentiment de grat, interès ni desig, ni es redueixen tampoc a un mer procés psicològic de valoració, raó per la qual, l'estudi d'aquests valors és objecte de l'ontologia. D'aquesta manera, l'objectivisme ètic sosté que els esmentats valors són vàlids i objectius per a tots els individus i tots els temps, ja que no són ni subjectius, ni relatius ni convencionals. La concepció oposada és el subjectivisme ètic. Aquesta tesi ha estat defensada, entre d'altres, per Sòcrates i Plató al món antic i, de manera més recent, per aquells autors que, com G.I. Moore, M. Scheler i N. Hartmann, tendeixen a considerar els valors com a objectes ideals.

Vegeu axiologia, ètica i relativisme ètic.