Nominalisme

 (del llatí nomen, nom, terme)

En la qüestió dels universals, la postura, iniciada per Roscelin, que sosté que els universals no són ni conceptes (conceptualisme) ni objectes (realisme), sinó només «noms», que s'apliquen a grups de coses semblants; l'única realitat que correspon al nom és l'emissió de so en pronunciar-lo (flatus vocis) i la de l'individu singular al que s'aplica.

Els principals nominalistes medievals són

Joan Roscelin, Pere Abelard i Guillem d'Occam.

En la filosofia analítica actual, en la qual també s'ha suscitat el mateix problema, poden considerar-se nominalistes, entre d'altres, Ludwig Wittgenstein<o>,</o> John L. Austin, Peter F. Strawson, Willard Van Orman Quine i Nelson Goodman.