Diferència entre revisions de la pàgina «Nihil est in intellectu quod prius no fuerit sub sensu»
De Wikisofia
(u) |
|||
| Línia 2: | Línia 2: | ||
Axioma filosòfic, la traducció del qual és «no hi ha res en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l'[[empirisme|empirisme]] clàssic del s. XVII, passant per la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència. | Axioma filosòfic, la traducció del qual és «no hi ha res en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l'[[empirisme|empirisme]] clàssic del s. XVII, passant per la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència. | ||
| − | El [[racionalisme|racionalisme]], també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les [[idees innates|idees innates]], sempre de difícil precisió. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment».([[Recurs:Leibniz: la tabula rasa|veg. text]]). Amb això indicava que no estava d'acord amb la concepció de la [[ment]] com una simple [[Taula rasa (tabula rasa)|''tabula rasa'']] que aniria omplint-se de contingut a través de l'experiència, ja que, pensa Leibniz, hi ha d'haver quelcom d'innat que permeti copsar els objectes, fer comparacions, inferir el senti d'una frase o fer interpretacions de la conducta d'altres persones. | + | El [[racionalisme|racionalisme]], també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les [[idees innates|idees innates]], sempre de difícil precisió. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment».([[Recurs:Leibniz: la tabula rasa|veg. text de Leibniz sobre la ''tabula rasa'']]). Amb això indicava que no estava d'acord amb la concepció de la [[ment]] com una simple [[Taula rasa (tabula rasa)|''tabula rasa'']] que aniria omplint-se de contingut a través de l'experiència, ja que, pensa Leibniz, hi ha d'haver quelcom d'innat que permeti copsar els objectes, fer comparacions, inferir el senti d'una frase o fer interpretacions de la conducta d'altres persones. |
Vegeu [[Taula rasa (tabula rasa)|''tabula rasa'']]. | Vegeu [[Taula rasa (tabula rasa)|''tabula rasa'']]. | ||
Revisió de 11:24, 10 oct 2018
Axioma filosòfic, la traducció del qual és «no hi ha res en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l'empirisme clàssic del s. XVII, passant per la filosofia escolàstica, i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència.
El racionalisme, també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les idees innates, sempre de difícil precisió. Leibniz va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment».(veg. text de Leibniz sobre la tabula rasa). Amb això indicava que no estava d'acord amb la concepció de la ment com una simple tabula rasa que aniria omplint-se de contingut a través de l'experiència, ja que, pensa Leibniz, hi ha d'haver quelcom d'innat que permeti copsar els objectes, fer comparacions, inferir el senti d'una frase o fer interpretacions de la conducta d'altres persones.
Vegeu tabula rasa.