Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Nihil est in intellectu quod prius no fuerit sub sensu»

De Wikisofia

m (bot: - a l`[[empirisme|empirism + a l'[[empirisme|empirism)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Axioma filosòfic, la traducció del qual és «gens hi ha en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l'[[empirisme|empirisme]] clàssic del s. XVII, passant per la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència. El [[racionalisme|racionalisme]], també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les [[idees innates|idees innates]], sempre de difícil precisió. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment» ([[Recurs:Leibniz: la tabula rasa|veg. text]]).
+
Axioma filosòfic, la traducció del qual és «no hi ha res en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l'[[empirisme|empirisme]] clàssic del s. XVII, passant per la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència. El [[racionalisme|racionalisme]], també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les [[idees innates|idees innates]], sempre de difícil precisió. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment» ([[Recurs:Leibniz: la tabula rasa|veg. text]]).
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 10:01, 10 oct 2018

Axioma filosòfic, la traducció del qual és «no hi ha res en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l'empirisme clàssic del s. XVII, passant per la filosofia escolàstica, i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència. El racionalisme, també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les idees innates, sempre de difícil precisió. Leibniz va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment» (veg. text).