Diferència entre revisions de la pàgina «Nihil est in intellectu quod prius no fuerit sub sensu»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Axioma filosòfic, la traducció del qual és «gens hi ha en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va...».) |
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Axioma filosòfic, la traducció del qual és «gens hi ha en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l`[[empirisme|empirisme]] clàssic del s. XVII, passant per la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència. El [[racionalisme|racionalisme]], també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les [[idees innates|idees innates]], sempre de difícil precisió. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment» ([[Recurs:Leibniz: la tabula rasa| | + | Axioma filosòfic, la traducció del qual és «gens hi ha en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l`[[empirisme|empirisme]] clàssic del s. XVII, passant per la [[filosofia escolàstica|filosofia escolàstica]], i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència. El [[racionalisme|racionalisme]], també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les [[idees innates|idees innates]], sempre de difícil precisió. [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]] va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment» ([[Recurs:Leibniz: la tabula rasa|vegeu el text]]). |
{{Etiqueta | {{Etiqueta | ||
Revisió del 19:57, 9 ago 2017
Axioma filosòfic, la traducció del qual és «gens hi ha en l'enteniment que abans no hagi estat en els sentits», que resumeix la tradició que va d'Aristòtil a l`empirisme clàssic del s. XVII, passant per la filosofia escolàstica, i que afirma que l'enteniment pren les seves dades de l'experiència. El racionalisme, també en la versió de Plató, va oposar a aquesta postura la teoria de les idees innates, sempre de difícil precisió. Leibniz va comentar aquest adagi afegint-li la precisió: «a no ser el mateix enteniment» (vegeu el text).