Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Naturalisme ètic»

De Wikisofia

m (bot: - equipara les seves [[enunciat|enunciat + equipara els seus [[enunciat|enunciat)
 
(Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
  
En sentit ampli, aquelles teories [[ètica|ètiques]] que, en definir el «[[bé |bé]]» o el «bé», cauen en la [[fal·làcia naturalista|fal·làcia naturalista.]] En sentit estricte, tota teoria que equipara els seus [[enunciat|enunciats]] ètics a enunciats empírics, o que redueix els seus enunciats de [[valor|valor]] a enunciats de fets, de manera que el sentit d'un enunciat ètic no és diferent del sentit d'un enunciat empíric, o «natural», i  l'[[argument |argumentació]] ètica no és diferent de qualsevol altra argumentació: els seus enunciats (ètics) es poden [[confirmació|confirmar]] o desconfirmar, com qualsevol altre enunciat, mitjançant  l'[[observació|observació]] ([[Recurs:Brandt: naturalisme ètic|veg. text]]). Així, per exemple, dir que «tal cosa no és justa» equival a dir que «no aprovem moralment una cosa», o afirmar que «alguna cosa és just» equival a dir que «la majoria de la gent ho aprova com a moral», de la mateixa manera que «és desitjable» és el mateix que dir «és desitjat per tot el món». Són destacats naturalistes ètics Edward Westermack, per a qui «reprensible» és igual a «moralment dolent» i «digne de lloança» «moralment admirable», i Ralph Barton Perry, que defineix «bé» com «tot el que és desitjat, vingut de gust, gaudit, volgut i esperat». L'anomenada teoria del «[[observador ideal|observador ideal]]» representa també una «ètica naturalista».
+
En sentit ampli, aquelles teories [[ètica|ètiques]] que, en definir el «[[bé |bé]]» o el «bé», cauen en la [[fal·làcia naturalista|fal·làcia naturalista.]] En sentit estricte, tota teoria que equipara els seus [[enunciat|enunciats]] ètics a enunciats empírics, o que redueix els seus enunciats de [[valor|valor]] a enunciats de fets, de manera que el sentit d'un enunciat ètic no és diferent del sentit d'un enunciat empíric, o «natural», i  l'[[argument |argumentació]] ètica no és diferent de qualsevol altra argumentació: els seus enunciats (ètics) es poden [[confirmació|confirmar]] o desconfirmar, com qualsevol altre enunciat, mitjançant  l'[[observació|observació]] ([[Recurs:Brandt: naturalisme ètic|veg. text]]). Així, per exemple, dir que «tal cosa no és justa» equival a dir que «no aprovem moralment una cosa», o afirmar que «alguna cosa és justa» equival a dir que «la majoria de la gent ho aprova com a moral», de la mateixa manera que «és desitjable» és el mateix que dir «és desitjat per tot el món». Són destacats naturalistes ètics Edward Westermack, per a qui «reprensible» és igual a «moralment dolent» i «digne de lloança» «moralment admirable», i Ralph Barton Perry, que defineix «bé» com «tot el que és desitjat, vingut de gust, gaudit, volgut i esperat». L'anomenada teoria de l'«[[observador ideal|observador ideal]]» representa també una «ètica naturalista».
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}}
 
{{Etiqueta|Etiqueta=Ètica}}{{InfoWiki}}

Revisió de 10:04, 8 jul 2018


En sentit ampli, aquelles teories ètiques que, en definir el «» o el «bé», cauen en la fal·làcia naturalista. En sentit estricte, tota teoria que equipara els seus enunciats ètics a enunciats empírics, o que redueix els seus enunciats de valor a enunciats de fets, de manera que el sentit d'un enunciat ètic no és diferent del sentit d'un enunciat empíric, o «natural», i l'argumentació ètica no és diferent de qualsevol altra argumentació: els seus enunciats (ètics) es poden confirmar o desconfirmar, com qualsevol altre enunciat, mitjançant l'observació (veg. text). Així, per exemple, dir que «tal cosa no és justa» equival a dir que «no aprovem moralment una cosa», o afirmar que «alguna cosa és justa» equival a dir que «la majoria de la gent ho aprova com a moral», de la mateixa manera que «és desitjable» és el mateix que dir «és desitjat per tot el món». Són destacats naturalistes ètics Edward Westermack, per a qui «reprensible» és igual a «moralment dolent» i «digne de lloança» «moralment admirable», i Ralph Barton Perry, que defineix «bé» com «tot el que és desitjat, vingut de gust, gaudit, volgut i esperat». L'anomenada teoria de l'«observador ideal» representa també una «ètica naturalista».