Mort de Déu

Frase utilitzada per primera vegada per Hegel, però que popularitza Nietzsche com metàfora de la decadència total dels valors morals d'occident, i amb la qual dóna a entendre que la fe en el Déu cristià manca ja de tot crèdit, i que la metafísica, viciada des del començament per la seva orientació platònica, ha arribat a la seva fi. Amb la mort de Déu, amb l'esgotament del sentit de tot el que es relaciona amb el món de les idees, comença l'hora del nihilisme, això és, l'hora de la subversió dels valors o de la transvaloració, feta possible per la voluntat de poder (veg. text).