Diferència entre revisions de la pàgina «Metallenguatge»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - "filosofia de el" a "filosofia del") |
m (Text de reemplaçament - "referencia" a "referència") |
||
| Línia 14: | Línia 14: | ||
</div></div> | </div></div> | ||
| − | En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecto només s'esmenten, mentre que les del propi metallenguatge s'usan.la distinció entre els nivells de llenguatge objecto i metallenguatge, fonamentalment deguda a [[Autor:Frege, Gottlob|G. Frege]], així com la corresponent entre [[ús i esment|uso i esment]],té especial interésy utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]] i la [[lògica|lògica]]. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per parlar del llenguatge, eliminant [[ambigüitat|ambigüitats]] i [[paradoxa|paradoxes]] degudes a l'[[ | + | En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecto només s'esmenten, mentre que les del propi metallenguatge s'usan.la distinció entre els nivells de llenguatge objecto i metallenguatge, fonamentalment deguda a [[Autor:Frege, Gottlob|G. Frege]], així com la corresponent entre [[ús i esment|uso i esment]],té especial interésy utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la [[llenguatge, filosofia del|filosofia del llenguatge]] i la [[lògica|lògica]]. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per parlar del llenguatge, eliminant [[ambigüitat|ambigüitats]] i [[paradoxa|paradoxes]] degudes a l'[[autorreferència|autorreferència]] ([[Recurs:Popper: metallenguatge|veure text]] ). |
Veure [[ús i esment|uso i esment]]. | Veure [[ús i esment|uso i esment]]. | ||
Revisió del 22:50, 4 març 2015
Llenguatge amb el qual es parla d'un altre llenguatge, anomenat pròpiament llenguatge objecto
Les operacions aritmètiques, per exemple, amb les quals dos amics calculen el que un deu a un altre són «llenguatge objecto». La justificació o raonament de les quantitats que s'han d'i els motius pels quals les hi han de són «metallenguatge».
Les lleis o l'articulat d'un determinat codi legal constitueixen un «llenguatge objecto» que els juristes, els advocats o magistrats, invoquen mitjançant un «metallenguatge».
Les inferències de lògica formal són «llenguatge objecto», però l'estudi d'aquestes inferències s'efectua en «metallenguatge».
En un metallenguatge, les paraules d'un llenguatge objecto només s'esmenten, mentre que les del propi metallenguatge s'usan.la distinció entre els nivells de llenguatge objecto i metallenguatge, fonamentalment deguda a G. Frege, així com la corresponent entre uso i esment,té especial interésy utilitat en totes les ciències que tracten del llenguatge, com són, per exemple, la filosofia del llenguatge i la lògica. Aquestes distincions permeten esbiaixar els problemes que sorgeixen quan s'utilitza el llenguatge ordinari per parlar del llenguatge, eliminant ambigüitats i paradoxes degudes a l'autorreferència (veure text ).
Veure uso i esment.