Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Mal, el (problema del)»

De Wikisofia

m (bot: -vegeu la citació +veg. citació)
m (bot: - III d. de C., + III dC,)
 
(3 revisions intermèdies per 2 usuaris que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''malum'', malament, de ''malus'', malvat)</small>
 
<small>(del llatí ''malum'', malament, de ''malus'', malvat)</small>
  
Dany o sofriment, que es dóna en molt diversos àmbits; es parla per això de mal físic, psíquic, moral, metafísic i religiós, encara que poden reduir-se a dues classes: mal físic i malament moral. El mal moral és la lliure decisió humana d'actuar contra el [[bé |bé]]. El mal físic és el dolor o sofriment, en totes les seves formes, al món. Es diu problema del mal a la difícil explicació de l'existència del mal (físic o moral) al món, en el cas que aquest ha estat creat per Déu, infinitament bé i [[omnisciència|omnipotent]], que a més ho conserva amb la seva [[providència|providència]] ([[Recurs:cita Hume 3|veg. citació]]). La tradició filosòfica d'orientació cristiana va constituir la [[teodicea|teodicea]], o «justificació de Déu», com a part de la filosofia destinada a poder explicar la presència simultània dels dos extrems del problema: Déu i el mal.
+
Dany o sofriment, que es dóna en molt diversos àmbits; es parla per això de mal físic, psíquic, moral, metafísic i religiós, encara que poden reduir-se a dues classes: mal físic i mal moral. El mal moral és la lliure decisió humana d'actuar contra el [[bé |bé]]. El mal físic és el dolor o sofriment, en totes les seves formes, al món.  
  
El maniqueisme, religió fundada pel persa Mani, o Ragis, en el s. III d. de C., i les doctrines del qual es van barrejar amb les de la [[gnosi|gnosi]], fins al punt de ser considerada la seva fase final, explica l'existència del mal atribuint-la al principi del mal, o de les tenebres, o també a la ''hyle'', [[matèria|matèria]].
+
S'anomena '''problema del mal''' a la difícil explicació de l'existència del mal (físic o moral) al món, en el cas que aquest hagi estat creat per un Déu, infinitament bo. omniscient i [[omnisciència|omnipotent]], que a més el segueix conservant amb la seva [[providència|providència]] ([[Recurs:cita Hume 3|veg. citació]]). La tradició filosòfica d'orientació cristiana va constituir la [[teodicea|teodicea]], o «justificació de Déu», com a part de la filosofia destinada a poder explicar la presència simultània dels dos extrems del problema: Déu i el mal.
  
De [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]] prové la clàssica noció metafísica del mal, pròpia de bona part de la filosofia de tradició cristiana, entès com a «privació del ben».
+
El maniqueisme, religió fundada pel persa Mani, o Ragis, en el s. III dC, i les doctrines del qual es van barrejar amb les de la [[gnosi|gnosi]], fins al punt de ser considerada la seva fase final, explica l'existència del mal atribuint-la al principi del mal, o de les tenebres, o també a la ''hyle'', [[matèria|matèria]].
  
Normalment la filosofia ho considera un [[absurd|absurd]] i la teologia, un misteri.
+
D'[[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]] prové la clàssica noció metafísica del mal, pròpia de bona part de la filosofia de tradició cristiana, entès com a «privació del bé».
 +
 
 +
Normalment la filosofia el considera un [[absurd|absurd]] i la teologia, un misteri.
  
  

Revisió de 16:59, 15 oct 2017

(del llatí malum, malament, de malus, malvat)

Dany o sofriment, que es dóna en molt diversos àmbits; es parla per això de mal físic, psíquic, moral, metafísic i religiós, encara que poden reduir-se a dues classes: mal físic i mal moral. El mal moral és la lliure decisió humana d'actuar contra el . El mal físic és el dolor o sofriment, en totes les seves formes, al món.

S'anomena problema del mal a la difícil explicació de l'existència del mal (físic o moral) al món, en el cas que aquest hagi estat creat per un Déu, infinitament bo. omniscient i omnipotent, que a més el segueix conservant amb la seva providència (veg. citació). La tradició filosòfica d'orientació cristiana va constituir la teodicea, o «justificació de Déu», com a part de la filosofia destinada a poder explicar la presència simultània dels dos extrems del problema: Déu i el mal.

El maniqueisme, religió fundada pel persa Mani, o Ragis, en el s. III dC, i les doctrines del qual es van barrejar amb les de la gnosi, fins al punt de ser considerada la seva fase final, explica l'existència del mal atribuint-la al principi del mal, o de les tenebres, o també a la hyle, matèria.

D'Agustí d'Hipona prové la clàssica noció metafísica del mal, pròpia de bona part de la filosofia de tradició cristiana, entès com a «privació del bé».

Normalment la filosofia el considera un absurd i la teologia, un misteri.