Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Mètode resolutiu-compositiu»

De Wikisofia

m (bot: - formulació de hipòtesi + formulació d'hipòtesis)
m (bot: - medieval empleat per trobar + medieval emprat per a trobar)
Línia 1: Línia 1:
 
{{ConcepteWiki}}
 
{{ConcepteWiki}}
Mètode medieval empleat per trobar un concepte a partir d'un procés de divisió, tal com apareixia, per exemple, en l'anomenat [[arbre de Porfiri|arbre de Porfiri]], o també a partir de la [[classificació|classificació]] de coses en grups diferents, per veure després les característiques comunes. Al primer pas se l'anomenava ''composició'' i al segon ''resolució''. Segons alguns autors, això suposava un moment de ''síntesi'' (en llatí, ''compositio'') i un moment de resolució o ''anàlisi'' (en llatí, ''resolutio''), que semblarien preludiar els dos moments del futur [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]]: formulació d'[[hipòtesi|hipòtesis]] i [[contrastació|contrastació]] d'aquestes. Segons altres autors, aquesta interpretació és un anacronisme. Uns altres afirmen que l'aristotèlic renaixentista [[Autor:Giacomo Zabarella|Giovanni Zabarella]] va afegir la ''resolutio'', o reducció d'un fenomen als seus elements fonamentals o als seus principis, a la ''compositio'' o síntesi dels raonaments medievals. S'atribueix aquest mètode també a [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]]. En la lògica de Port-Royal, apareix amb el nom de «mètode d'invenció» (anàlisi) i «mètode de doctrina» (síntesi),
+
Mètode medieval emprat per a trobar un concepte a partir d'un procés de divisió, tal com apareixia, per exemple, en l'anomenat [[arbre de Porfiri|arbre de Porfiri]], o també a partir de la [[classificació|classificació]] de coses en grups diferents, per veure després les característiques comunes. Al primer pas se l'anomenava ''composició'' i al segon ''resolució''. Segons alguns autors, això suposava un moment de ''síntesi'' (en llatí, ''compositio'') i un moment de resolució o ''anàlisi'' (en llatí, ''resolutio''), que semblarien preludiar els dos moments del futur [[mètode hipoteticodeductiu|mètode hipoteticodeductiu]]: formulació d'[[hipòtesi|hipòtesis]] i [[contrastació|contrastació]] d'aquestes. Segons altres autors, aquesta interpretació és un anacronisme. Uns altres afirmen que l'aristotèlic renaixentista [[Autor:Giacomo Zabarella|Giovanni Zabarella]] va afegir la ''resolutio'', o reducció d'un fenomen als seus elements fonamentals o als seus principis, a la ''compositio'' o síntesi dels raonaments medievals. S'atribueix aquest mètode també a [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]]. En la lògica de Port-Royal, apareix amb el nom de «mètode d'invenció» (anàlisi) i «mètode de doctrina» (síntesi),
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 10:18, 13 oct 2017

Mètode medieval emprat per a trobar un concepte a partir d'un procés de divisió, tal com apareixia, per exemple, en l'anomenat arbre de Porfiri, o també a partir de la classificació de coses en grups diferents, per veure després les característiques comunes. Al primer pas se l'anomenava composició i al segon resolució. Segons alguns autors, això suposava un moment de síntesi (en llatí, compositio) i un moment de resolució o anàlisi (en llatí, resolutio), que semblarien preludiar els dos moments del futur mètode hipoteticodeductiu: formulació d'hipòtesis i contrastació d'aquestes. Segons altres autors, aquesta interpretació és un anacronisme. Uns altres afirmen que l'aristotèlic renaixentista Giovanni Zabarella va afegir la resolutio, o reducció d'un fenomen als seus elements fonamentals o als seus principis, a la compositio o síntesi dels raonaments medievals. S'atribueix aquest mètode també a Galileu. En la lògica de Port-Royal, apareix amb el nom de «mètode d'invenció» (anàlisi) i «mètode de doctrina» (síntesi),