Diferència entre revisions de la pàgina «Llenguatge formal»
De Wikisofia
(Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} Resultat d'un procediment de formalització aplicat a un llenguatge, que consta de símbols i fórmules...».) |
|||
| (Una revisió intermèdia per un altre usuari que no es mostra) | |||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Resultat d'un procediment de [[formalització|formalització]] aplicat a un llenguatge, que consta de [[símbol|símbols]] i [[fórmula|fórmules]] definibles sense necessitat que hagin de ser interpretades. La interpretació suposa l'assignació d'algun [[significat|significat]] a un símbol o a una fórmula (i això ho convertiria en un [[llenguatge formalitzat|llenguatge formalitzat]]). El conjunt de «fórmules | + | Resultat d'un procediment de [[formalització|formalització]] aplicat a un llenguatge, que consta de [[símbol|símbols]] i [[fórmula|fórmules]] definibles sense necessitat que hagin de ser interpretades. La interpretació suposa l'assignació d'algun [[significat|significat]] a un símbol o a una fórmula (i això ho convertiria en un [[llenguatge formalitzat|llenguatge formalitzat]]). El conjunt de «fórmules ben formades» (''fbf''), és a dir, de les fórmules que poden construir-se segons les regles del llenguatge formal, constitueix alhora el contingut del llenguatge formal. |
| − | Els seus elements bàsics són: 1) ''símbols'' primitius del llenguatge; 2) ''regles de formació'' de fórmules, que formen el conjunt de ''fbf''. Si se li afegeixen 3) ''regles de transformació'', el llenguatge a més de formal és deductiu; això és, permet demostrar, derivar o calcular. En aquest cas el llenguatge formal és també un [[sistema formal|sistema formal]]. | + | Els seus elements bàsics són: |
| + | |||
| + | '''1)''' ''símbols'' primitius del llenguatge; | ||
| + | |||
| + | '''2)''' ''regles de formació'' de fórmules, que formen el conjunt de ''fbf''. Si se li afegeixen | ||
| + | |||
| + | '''3)''' ''regles de transformació'', el llenguatge a més de formal és deductiu; això és, permet demostrar, derivar o calcular. En aquest cas el llenguatge formal és també un [[sistema formal|sistema formal]]. | ||
El tipus clàssic de formalització és el del [[sistema axiomàtic|sistema axiomàtic]], però, tant en la [[lògica|lògica d'enunciats]], com en la de [[predicat|predicats]] s'utilitzen altres càlculs deductius ([[lògica|deducció natural]]). | El tipus clàssic de formalització és el del [[sistema axiomàtic|sistema axiomàtic]], però, tant en la [[lògica|lògica d'enunciats]], com en la de [[predicat|predicats]] s'utilitzen altres càlculs deductius ([[lògica|deducció natural]]). | ||
Revisió de 12:20, 18 set 2018
Resultat d'un procediment de formalització aplicat a un llenguatge, que consta de símbols i fórmules definibles sense necessitat que hagin de ser interpretades. La interpretació suposa l'assignació d'algun significat a un símbol o a una fórmula (i això ho convertiria en un llenguatge formalitzat). El conjunt de «fórmules ben formades» (fbf), és a dir, de les fórmules que poden construir-se segons les regles del llenguatge formal, constitueix alhora el contingut del llenguatge formal.
Els seus elements bàsics són:
1) símbols primitius del llenguatge;
2) regles de formació de fórmules, que formen el conjunt de fbf. Si se li afegeixen
3) regles de transformació, el llenguatge a més de formal és deductiu; això és, permet demostrar, derivar o calcular. En aquest cas el llenguatge formal és també un sistema formal.
El tipus clàssic de formalització és el del sistema axiomàtic, però, tant en la lògica d'enunciats, com en la de predicats s'utilitzen altres càlculs deductius (deducció natural).
Llenguatges i sistemes formals deixen de ser mers càlculs si reben una interpretació, passant a ser, llavors, llenguatges formalitzats.