Diferència entre revisions de la pàgina «Jo transcendental»
De Wikisofia
m (bot: - text]]). El idealism + text). L'[[idealisme|idealism) |
m (bot: - «representació», això és, + «representació», és a dir,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l'experiència, suposat de tot conèixer; només des de la unitat de [[consciència|consciència]] d'un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Ho denomina també «subjecte transcendental», [[apercepció|«apercepció]] pura» o «unitat sintètica de la consciència», ho descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», | + | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l'experiència, suposat de tot conèixer; només des de la unitat de [[consciència|consciència]] d'un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Ho denomina també «subjecte transcendental», [[apercepció|«apercepció]] pura» o «unitat sintètica de la consciència», ho descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», és a dir, a tot coneixement. No ha de confondre's aquest jo transcendental, que té caràcter lògic, i que és el subjecte de l'apercepció, amb el [[jo|jo]] psicològic o empíric, subjecte de tota [[percepció|percepció]] ([[Recurs:Kant el «jo penso»|veg. text]]). |
L'[[idealisme|idealisme]] alemany de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] converteix el jo transcendental de Kant, revestit del caràcter espontani i lliure de la [[raó teòrica |raó pràctica]], en el jo [[absolut|absolut]]. En la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] és la «consciència transcendental», resultat de la [[epokhé|reducció fenomenològica]] ([[Recurs:Husserl, Edmund: noema i noesi|veg. text]]). | L'[[idealisme|idealisme]] alemany de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] converteix el jo transcendental de Kant, revestit del caràcter espontani i lliure de la [[raó teòrica |raó pràctica]], en el jo [[absolut|absolut]]. En la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] és la «consciència transcendental», resultat de la [[epokhé|reducció fenomenològica]] ([[Recurs:Husserl, Edmund: noema i noesi|veg. text]]). | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió de 13:22, 4 juny 2018
En Kant, la condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l'experiència, suposat de tot conèixer; només des de la unitat de consciència d'un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Ho denomina també «subjecte transcendental», «apercepció pura» o «unitat sintètica de la consciència», ho descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», és a dir, a tot coneixement. No ha de confondre's aquest jo transcendental, que té caràcter lògic, i que és el subjecte de l'apercepció, amb el jo psicològic o empíric, subjecte de tota percepció (veg. text).
L'idealisme alemany de Fichte i Schelling converteix el jo transcendental de Kant, revestit del caràcter espontani i lliure de la raó pràctica, en el jo absolut. En la fenomenologia de Husserl és la «consciència transcendental», resultat de la reducció fenomenològica (veg. text).