Diferència entre revisions de la pàgina «Jo transcendental»
De Wikisofia
m (Text de reemplaçament - " text]] )" a " text]])") |
m (bot: -veure text +vegeu el text) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l'experiència, suposat de tot conèixer; només des de la unitat de [[consciència|consciència]] d'un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Ho denomina també «subjecte transcendental», [[apercepció|«apercepció]] pura» o «unitat sintètica de la consciència», ho descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», això és, a tot coneixement. No ha de confondre's aquest jo transcendental, que té caràcter lògic, i que és el subjecte de l'apercepció, amb el [[jo|jo]] psicològic o empíric, subjecte de tota [[percepció|percepció]] ([[Recurs:Kant el «jo penso»| | + | En [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], la condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l'experiència, suposat de tot conèixer; només des de la unitat de [[consciència|consciència]] d'un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Ho denomina també «subjecte transcendental», [[apercepció|«apercepció]] pura» o «unitat sintètica de la consciència», ho descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», això és, a tot coneixement. No ha de confondre's aquest jo transcendental, que té caràcter lògic, i que és el subjecte de l'apercepció, amb el [[jo|jo]] psicològic o empíric, subjecte de tota [[percepció|percepció]] ([[Recurs:Kant el «jo penso»|vegeu el text]]). |
| − | El [[idealisme|idealisme]] alemany de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] converteix el jo transcendental de Kant, revestit del caràcter espontani i lliure de la [[raó teòrica |raó pràctica]], en el jo [[absolut|absolut]]. En la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] és la «consciència transcendental», resultat de l'[[epokhé|reducció fenomenològica]] ([[Recurs:Husserl, Edmund: noema i noesi| | + | El [[idealisme|idealisme]] alemany de [[Autor:Fichte, Johann Gottlieb|Fichte]] i [[Autor:Schelling, Friedrich Wilhelm Joseph von|Schelling]] converteix el jo transcendental de Kant, revestit del caràcter espontani i lliure de la [[raó teòrica |raó pràctica]], en el jo [[absolut|absolut]]. En la [[fenomenologia|fenomenologia]] de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] és la «consciència transcendental», resultat de l'[[epokhé|reducció fenomenològica]] ([[Recurs:Husserl, Edmund: noema i noesi|vegeu el text]]). |
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:55, 9 ago 2017
En Kant, la condició fonamental de tot coneixement, la primera i més radical condició de possibilitat de l'experiència, suposat de tot conèixer; només des de la unitat de consciència d'un subjecte és possible arribar a conèixer objectes. Ho denomina també «subjecte transcendental», «apercepció pura» o «unitat sintètica de la consciència», ho descriu com un «jo penso», i és la consciència que acompanya a tota «representació», això és, a tot coneixement. No ha de confondre's aquest jo transcendental, que té caràcter lògic, i que és el subjecte de l'apercepció, amb el jo psicològic o empíric, subjecte de tota percepció (vegeu el text).
El idealisme alemany de Fichte i Schelling converteix el jo transcendental de Kant, revestit del caràcter espontani i lliure de la raó pràctica, en el jo absolut. En la fenomenologia de Husserl és la «consciència transcendental», resultat de l'reducció fenomenològica (vegeu el text).