Ideal de la raó
De Wikisofia
La revisió el 16:23, 12 juny 2018 per Jorcor (discussió | contribucions)
Pròpiament, ideal de la raó pura, o ideal transcendental, segons Kant. És la idea transcendental de l'«ésser sobiranament real», Déu, a què recorre la raó en tant que incondicionat que representa l'arquetip de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les condicions de possibilitat d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–, cosa que s'obté pensant l'experiència com si procedís tota d'una causa necessària (veg. citació). La il·lusió transcendental de la raó, o engany de la raó respecte d'aquesta idea, és confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'existència objectiva o l'existència demostrada d'un ésser suprem.
Aquesta idea del conjunt de tota possibilitat,entès com a condició en la qual es basa la completa determinació de cada cosa, és, al seu torn, [...] ideal de la raó pura.
| I. Kant, Crítica de la razón pura,Dialéctica trasc., libro 2, cap. 3, sec.2, B 602 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 300). |