Ideal de la raó

Pròpiament, ideal de la raó pura, o ideal transcendental, segons Kant. És la idea transcendental del «ser sobiranament real», Déu, al fet que recorre la raó quan incondicionat que representa l'arquetip de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les condicionis de possibilitat d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–, cosa que s'obté pensant l'experiència com si procedís tota ella d'una causa necessària (veg. citació). La il·lusió transcendental de la raó,o engany de la raó respecte d'aquesta idea,està a confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'objectiva existència o l'existència demostrada d'un ésser suprem.