Diferència entre revisions de la pàgina «Ideal de la raó»
De Wikisofia
(correcció completa) |
|||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
Pròpiament, ideal de la [[raó pura|raó pura]], o ideal transcendental, segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. És la idea transcendental de l'«ésser sobiranament real», [[Déu|Déu]], a què recorre la raó en tant que [[incondicionat|incondicionat]] que representa l'[[arquetip|arquetip]] de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les [[condicions de possibilitat]] d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–, cosa que s'obté pensant l'experiència [[com si, filosofia del|''com si'']] procedís tota d'una causa necessària [[Recurs:cita Kant 11|(veg. citació]]). La [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]] de la raó, o engany de la raó respecte d'aquesta idea, és confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'existència objectiva o l'existència demostrada d'un ésser suprem. | Pròpiament, ideal de la [[raó pura|raó pura]], o ideal transcendental, segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. És la idea transcendental de l'«ésser sobiranament real», [[Déu|Déu]], a què recorre la raó en tant que [[incondicionat|incondicionat]] que representa l'[[arquetip|arquetip]] de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les [[condicions de possibilitat]] d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–, cosa que s'obté pensant l'experiència [[com si, filosofia del|''com si'']] procedís tota d'una causa necessària [[Recurs:cita Kant 11|(veg. citació]]). La [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]] de la raó, o engany de la raó respecte d'aquesta idea, és confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'existència objectiva o l'existència demostrada d'un ésser suprem. | ||
| + | |||
| + | ---- | ||
| + | |||
| + | Aquesta idea del ''conjunt de tota possibilitat'',entès com a condició en la qual es basa la completa determinació de cada cosa, és, al seu torn, [...] ''ideal'' de la raó pura. | ||
| + | {{Ref|Ref=I. Kant, ''Crítica de la razón pura'',Dialéctica trasc., libro 2, cap. 3, sec.2, B 602 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 300).|Cita=true}} | ||
| + | {{InfoWiki}} | ||
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 16:23, 12 juny 2018
Pròpiament, ideal de la raó pura, o ideal transcendental, segons Kant. És la idea transcendental de l'«ésser sobiranament real», Déu, a què recorre la raó en tant que incondicionat que representa l'arquetip de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les condicions de possibilitat d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–, cosa que s'obté pensant l'experiència com si procedís tota d'una causa necessària (veg. citació). La il·lusió transcendental de la raó, o engany de la raó respecte d'aquesta idea, és confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'existència objectiva o l'existència demostrada d'un ésser suprem.
Aquesta idea del conjunt de tota possibilitat,entès com a condició en la qual es basa la completa determinació de cada cosa, és, al seu torn, [...] ideal de la raó pura.
| I. Kant, Crítica de la razón pura,Dialéctica trasc., libro 2, cap. 3, sec.2, B 602 (Alfaguara, Madrid 1988, 6ª ed., p. 300). |