Diferència entre revisions de la pàgina «Ideal de la raó»
De Wikisofia
m (bot: - per fer més comprensible nostra + per a fer més comprensible la nostra) |
m (bot: - experiència - però no per conèixer res sobre ella-, + experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–,) |
||
| Línia 1: | Línia 1: | ||
{{ConcepteWiki}} | {{ConcepteWiki}} | ||
| − | Pròpiament, ideal de la [[raó pura|raó pura]], o ideal transcendental, segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. És la idea transcendental del «ser sobiranament real», [[Déu|Déu]], al fet que recorre la raó quan [[incondicionat|incondicionat]] que representa l'[[arquetip|arquetip]] de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les [[condicions de possibilitat|condicionis de possibilitat]] d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència | + | Pròpiament, ideal de la [[raó pura|raó pura]], o ideal transcendental, segons [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]]. És la idea transcendental del «ser sobiranament real», [[Déu|Déu]], al fet que recorre la raó quan [[incondicionat|incondicionat]] que representa l'[[arquetip|arquetip]] de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les [[condicions de possibilitat|condicionis de possibilitat]] d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–, cosa que s'obté pensant l'experiència [[com si, filosofia del|''com si'']] procedís tota ella d'una causa necessària [[Recurs:cita Kant 11|(veg. citació]]). La [[il·lusió transcendental|il·lusió transcendental]] de la raó,o engany de la raó respecte d'aquesta idea,està a confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'objectiva existència o l'existència demostrada d'un ésser suprem. |
{{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | {{Etiqueta|Etiqueta=Història}}{{InfoWiki}} | ||
Revisió del 19:48, 16 set 2017
Pròpiament, ideal de la raó pura, o ideal transcendental, segons Kant. És la idea transcendental del «ser sobiranament real», Déu, al fet que recorre la raó quan incondicionat que representa l'arquetip de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les condicionis de possibilitat d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència –però no per a conèixer res sobre aquesta–, cosa que s'obté pensant l'experiència com si procedís tota ella d'una causa necessària (veg. citació). La il·lusió transcendental de la raó,o engany de la raó respecte d'aquesta idea,està a confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'objectiva existència o l'existència demostrada d'un ésser suprem.