Ideal de la raó

Pròpiament, ideal de la raó pura, o ideal transcendental, segons Kant. És la idea transcendental del «ser sobiranament real», Déu, al fet que recorre la raó quan incondicionat que representa l'arquetip de tots els éssers, o la «totalitat» (la unitat absoluta) que representa la síntesi de totes les condicionis de possibilitat d'una cosa. No és més que un principi regulador per a fer més comprensible la nostra experiència - però no per conèixer res sobre ella-, cosa que s'obté pensant l'experiència com si procedís tota ella d'una causa necessària (veg. citació). La il·lusió transcendental de la raó,o engany de la raó respecte d'aquesta idea,està a confondre la idea, que serveix com a principi regulador de l'experiència, amb l'objectiva existència o l'existència demostrada d'un ésser suprem.