Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Galenisme»

De Wikisofia

 
Línia 2: Línia 2:
 
Corrent mèdic-filosòfica sorgida com a sistematització i modificació dels estudis de [[Autor:Galè, Claudi|Galè]], caracteritzats per la seva interpretació [[teleologia|teleològica]] de tots els organismes vius.  
 
Corrent mèdic-filosòfica sorgida com a sistematització i modificació dels estudis de [[Autor:Galè, Claudi|Galè]], caracteritzats per la seva interpretació [[teleologia|teleològica]] de tots els organismes vius.  
  
La tesi de Galè segons la qual el metge no ha de limitar-se a l'exercici d'una tècnica, sinó que deu també ser filòsof i portar una vida plenament moral, juntament amb la seva important sistematització de la medicina clàssica (especialment d'origen [[Autor:Hipòcrates de Cos|hipocrático]]), van generar un moviment de gran influència fins a entrat el Renaixement. Però, aquest moviment, cercenó en realitat el pensament de Galè en prendre les seves doctrines com a dogmes. Per això, ha de distingir-se entre Galè i un galenisme que encara va accentuar més els aspectes [[teleologia|teleològics]]. Com a corrent organitzat es remunta a Oribasio († 403), Italy Abbas († 994) i [[Autor:Avicenna|Avicenna]] i, a través d'aquests autors, va dominar les teories mèdiques en Bizanci i entre els àrabs. A partir del segle XI es va introduir a l'escola de Salern, des d'on va començar a exercir influència en la medicina occidental. Durant el Renaixement es van intentar recuperar les doctrines pròpies de Galè, a partir dels textos grecs originals. Vesal (o Vesalius) i altres destacats metges i anatomistes van atacar el galenisme, del que van destacar la seva errònia anatomia, ja que Galè solament va disseccionar animals, no cadàvers humans.
+
La tesi de Galè segons la qual el metge no ha de limitar-se a l'exercici d'una tècnica, sinó que deu també ser filòsof i portar una vida plenament moral, juntament amb la seva important sistematització de la medicina clàssica (especialment d'origen [[Autor:Hipòcrates de Cos|hipocrático]]), van generar un moviment de gran influència fins a ben entrat el Renaixement. Però, aquest moviment, cercenó en realitat el pensament de Galè en prendre les seves doctrines com a dogmes. Per això, ha de distingir-se entre Galè i un galenisme que encara va accentuar més els aspectes [[teleologia|teleològics]]. Com a corrent organitzat es remunta a Oribassi († 403), Italy Abbas († 994) i [[Autor:Avicenna|Avicenna]] i, a través d'aquests autors, va dominar les teories mèdiques en Bizanci i entre els àrabs. A partir del segle XI es va introduir a l'escola de Salern, des d'on va començar a exercir influència en la medicina occidental. Durant el Renaixement es van intentar recuperar les doctrines pròpies de Galè, a partir dels textos grecs originals. Vesal (o Vesalius) i altres destacats metges i anatomistes van atacar el galenisme, del que van destacar la seva errònia anatomia, ja que Galè solament va disseccionar animals, no cadàvers humans.
  
 
<center>[[Image:VESALIO.gif]]</center>
 
<center>[[Image:VESALIO.gif]]</center>

Revisió de 23:13, 17 set 2018

 Corrent mèdic-filosòfica sorgida com a sistematització i modificació dels estudis de Galè, caracteritzats per la seva interpretació teleològica de tots els organismes vius.

La tesi de Galè segons la qual el metge no ha de limitar-se a l'exercici d'una tècnica, sinó que deu també ser filòsof i portar una vida plenament moral, juntament amb la seva important sistematització de la medicina clàssica (especialment d'origen hipocrático), van generar un moviment de gran influència fins a ben entrat el Renaixement. Però, aquest moviment, cercenó en realitat el pensament de Galè en prendre les seves doctrines com a dogmes. Per això, ha de distingir-se entre Galè i un galenisme que encara va accentuar més els aspectes teleològics. Com a corrent organitzat es remunta a Oribassi († 403), Italy Abbas († 994) i Avicenna i, a través d'aquests autors, va dominar les teories mèdiques en Bizanci i entre els àrabs. A partir del segle XI es va introduir a l'escola de Salern, des d'on va començar a exercir influència en la medicina occidental. Durant el Renaixement es van intentar recuperar les doctrines pròpies de Galè, a partir dels textos grecs originals. Vesal (o Vesalius) i altres destacats metges i anatomistes van atacar el galenisme, del que van destacar la seva errònia anatomia, ja que Galè solament va disseccionar animals, no cadàvers humans.

VESALIO.gif
Vesalius. Gravat de Humanis corpori fabrica,libri septen (1543)