Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Fe»

De Wikisofia

m (bot: - ntuïció|intuïció]], això és, + ntuïció|intuïció]], és a dir,)
 
(Hi ha una revisió intermèdia del mateix usuari que no es mostren)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''fides'', fe, confiança; en grec [[Grec::πίστις]], ''pístis'')</small>
 
<small>(del llatí ''fides'', fe, confiança; en grec [[Grec::πίστις]], ''pístis'')</small>
  
En general, [[creença|creença]] en la veritat de determinats enunciats, sense proves suficients que la converteixin en una [[creença racional|creença racional]] o en [[saber|saber]]. Es creu per motius de confiança o submissió a algú a qui es concedeix [[autoritat|autoritat]], per [[sentiment|sentiment]], per alguna classe de [[intuïció|intuïció]], això és, per raons que no aconsegueixen el nivell de coneixement [[intersubjectivitat|intersubjectiu]].
+
En general, [[creença|creença]] en la veritat de determinats enunciats, sense proves suficients que la converteixin en una [[creença racional|creença racional]] o en [[saber|saber]]. Es creu per motius de confiança o submissió a algú a qui es concedeix [[autoritat|autoritat]], per [[sentiment|sentiment]], per alguna classe d'[[intuïció|intuïció]], és a dir, per raons que no aconsegueixen el nivell de coneixement [[intersubjectivitat|intersubjectiu]].
  
 
Normalment, el terme s'aplica al context [[religió, filosofia de la|religiós]] i [[sobrenatural|sobrenatural]] cristià, on fe suposa adhesió de la persona a la [[revelació|revelació]] divina.
 
Normalment, el terme s'aplica al context [[religió, filosofia de la|religiós]] i [[sobrenatural|sobrenatural]] cristià, on fe suposa adhesió de la persona a la [[revelació|revelació]] divina.

Revisió de 13:22, 4 juny 2018

(del llatí fides, fe, confiança; en grec πίστις, pístis)

En general, creença en la veritat de determinats enunciats, sense proves suficients que la converteixin en una creença racional o en saber. Es creu per motius de confiança o submissió a algú a qui es concedeix autoritat, per sentiment, per alguna classe d'intuïció, és a dir, per raons que no aconsegueixen el nivell de coneixement intersubjectiu.

Normalment, el terme s'aplica al context religiós i sobrenatural cristià, on fe suposa adhesió de la persona a la revelació divina.

Karl Jaspers parla de la «fe filosòfica» (Véase K. Jaspers, La fe filosófica, Losada, Buenos Aires 1968.), expressió amb la qual, a part del misticisme propi del seu existencialisme creient, sembla indicar la confiança que el filòsof, igual que tot home de ciència, ha de dipositar inicialment en la raó i en la possibilitat del coneixement.