Experiments crucials

En elmétodohipotètic-deductiu, procediment de contrastació de hipòtesi que permet decidir entre dues teories rivals, ambdues igualment probables, però inconsistents entre si. L'experiment confirma (inductivament) una d'elles i refuta (deductivament) l'altra:

Un dels experiments crucials més coneguts de la història de la ciències és el que proposa Galileu per defensar la hipòtesi de Copèrnic. De la hipótesisheliocéntrica es deduïa que Venus havia de mostrar fases en Venus, com la Lluna, per ocupar una posició circunvalante al Sol, mentre que la hipòtesi ptolemaica no feia previsible tal predicció. Les observacions que Galileu en 1609 amb el telescopi confirmen l'existència de fases en Venus. La predicció confirmada podia refutar la teoria de Ptolomeu, oposada a l'heliocèntrica de Copèrnic, però no la de Tycho-Brahe, que referent als girs de Venus no s'oposava directament a la de Copèrnic (veure text ).

Un altre famosoexperimento crucialfue el mesurament de la influència d'un cos amb intensa atracció gravitacional sobre la llum, realitzat per Arthur Edington, en 1919, durant un eclipsi, que va confirmar les teories d'Einstein i desconfirmó les de Newton. La tesi de Duhem-Quine nega la possibilitat que existeixin veritables experiments crucials (veure cita i veure exemple).