Diferència entre revisions de la pàgina «Experiments crucials»
De Wikisofia
m (bot: - (veure [[Recurs:cita + (veg. [[Recurs:cita) |
m (bot: - per ocupar una + per a ocupar una) |
||
| Línia 4: | Línia 4: | ||
[[Image:1458.png|400px|thumb]] | [[Image:1458.png|400px|thumb]] | ||
| − | Un dels experiments crucials més coneguts de la història de les ciències és el que proposa [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]] per defensar la hipòtesi de [[Autor:Copèrnic, Nicolau|Copèrnic]]. De la hipótesisheliocèntrica es deduïa que Venus havia de mostrar fases en Venus, com la Lluna, per ocupar una posició circumval·lant al Sol, mentre que la hipòtesi ptolemaica no feia previsible tal predicció. Les observacions que Galileu en 1609 amb el telescopi confirmen l'existència de fases en Venus. La predicció confirmada podia refutar la teoria de Ptolemeu, oposada a l'heliocèntrica de Copèrnic, però no la de [[Autor:Tycho-Brahe|Tycho-Brahe]], que referent als girs de Venus no s'oposava directament a la de Copèrnic ([[Recurs:Kuhn: un experiment crucial de Galileu|veg. text]]). | + | Un dels experiments crucials més coneguts de la història de les ciències és el que proposa [[Autor:Galilei,_Galileu|Galileu]] per defensar la hipòtesi de [[Autor:Copèrnic, Nicolau|Copèrnic]]. De la hipótesisheliocèntrica es deduïa que Venus havia de mostrar fases en Venus, com la Lluna, per a ocupar una posició circumval·lant al Sol, mentre que la hipòtesi ptolemaica no feia previsible tal predicció. Les observacions que Galileu en 1609 amb el telescopi confirmen l'existència de fases en Venus. La predicció confirmada podia refutar la teoria de Ptolemeu, oposada a l'heliocèntrica de Copèrnic, però no la de [[Autor:Tycho-Brahe|Tycho-Brahe]], que referent als girs de Venus no s'oposava directament a la de Copèrnic ([[Recurs:Kuhn: un experiment crucial de Galileu|veg. text]]). |
Un altre famosoexperimento crucialfue el mesurament de la influència d'un cos amb intensa atracció gravitacional sobre la llum, realitzat per Arthur Edington, en 1919, durant un eclipsi, que va confirmar les teories d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]] i desconfirmó les de [[Autor:Newton, Isaac|Newton]]. La [[Duhem-Quine, tesi de|tesi de Duhem-Quine]] nega la possibilitat que existeixin veritables experiments crucials (veg. [[Recurs:cita Quine 6|cita]] i veure [[Recurs:cita text|exemple]]). | Un altre famosoexperimento crucialfue el mesurament de la influència d'un cos amb intensa atracció gravitacional sobre la llum, realitzat per Arthur Edington, en 1919, durant un eclipsi, que va confirmar les teories d'[[Autor:Einstein, Albert|Einstein]] i desconfirmó les de [[Autor:Newton, Isaac|Newton]]. La [[Duhem-Quine, tesi de|tesi de Duhem-Quine]] nega la possibilitat que existeixin veritables experiments crucials (veg. [[Recurs:cita Quine 6|cita]] i veure [[Recurs:cita text|exemple]]). | ||
Revisió del 10:11, 13 oct 2017
En elmétodohipoteticodeductiu, procediment de contrastació d'hipòtesis que permet decidir entre dues teories rivals, ambdues igualment probables, però inconsistents entre si. L'experiment confirma (inductivament) una d'elles i refuta (deductivament) l'altra:
Un dels experiments crucials més coneguts de la història de les ciències és el que proposa Galileu per defensar la hipòtesi de Copèrnic. De la hipótesisheliocèntrica es deduïa que Venus havia de mostrar fases en Venus, com la Lluna, per a ocupar una posició circumval·lant al Sol, mentre que la hipòtesi ptolemaica no feia previsible tal predicció. Les observacions que Galileu en 1609 amb el telescopi confirmen l'existència de fases en Venus. La predicció confirmada podia refutar la teoria de Ptolemeu, oposada a l'heliocèntrica de Copèrnic, però no la de Tycho-Brahe, que referent als girs de Venus no s'oposava directament a la de Copèrnic (veg. text).
Un altre famosoexperimento crucialfue el mesurament de la influència d'un cos amb intensa atracció gravitacional sobre la llum, realitzat per Arthur Edington, en 1919, durant un eclipsi, que va confirmar les teories d'Einstein i desconfirmó les de Newton. La tesi de Duhem-Quine nega la possibilitat que existeixin veritables experiments crucials (veg. cita i veure exemple).