Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Exemplarisme»

De Wikisofia

m (bot: -veure cita +vegeu la cita)
m (bot: -vegeu la cita +vegeu la citació)
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del llatí ''exemplar'', exemple, model, arquetip)</small>  
 
<small>(del llatí ''exemplar'', exemple, model, arquetip)</small>  
  
La doctrina de [[Autor:Plató|Plató]] sobre que les [[Autor:Plató|idees]], o les formes, són [[paradigma|paradigmes]], [[arquetip|arquetips]] o models de les coses sensibles, existents separadament ([[Recurs:cita Plató 6|vegeu la cita]]). En l'Edat Mitjana, el filòsof escolàstic [[Autor:Bonaventura, sant|Bonaventura de Bagnoregio]] desenvolupa una [[metafísica|metafísica]] ejemplarista, fundada en aquesta doctrina, tal com la interpreta [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], qui fa de les idees platòniques les idees que estan en la ment divina abans de tota creació i que representen tot el que aquesta pot ser. Bonaventura les identifica amb el [[logos|Logos]], o Paraula, segona persona de la Trinitat, d'acord amb la qual tot va ser creat i que, alhora, és «la llum que il·lumina als homes» (Joan 1, 4). Això equival a reconèixer la presència del diví en la [[naturalesa|naturalesa]], que és ''ombra ''del Creador, mentre que les coses són els seus ''vestigis'', o petjades, i l'home, la seva ''imatge''.
+
La doctrina de [[Autor:Plató|Plató]] sobre que les [[Autor:Plató|idees]], o les formes, són [[paradigma|paradigmes]], [[arquetip|arquetips]] o models de les coses sensibles, existents separadament ([[Recurs:cita Plató 6|vegeu la citació]]). En l'Edat Mitjana, el filòsof escolàstic [[Autor:Bonaventura, sant|Bonaventura de Bagnoregio]] desenvolupa una [[metafísica|metafísica]] ejemplarista, fundada en aquesta doctrina, tal com la interpreta [[Autor:Agustí d'Hipona, sant|Agustí d'Hipona]], qui fa de les idees platòniques les idees que estan en la ment divina abans de tota creació i que representen tot el que aquesta pot ser. Bonaventura les identifica amb el [[logos|Logos]], o Paraula, segona persona de la Trinitat, d'acord amb la qual tot va ser creat i que, alhora, és «la llum que il·lumina als homes» (Joan 1, 4). Això equival a reconèixer la presència del diví en la [[naturalesa|naturalesa]], que és ''ombra ''del Creador, mentre que les coses són els seus ''vestigis'', o petjades, i l'home, la seva ''imatge''.
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió del 20:04, 9 ago 2017

(del llatí exemplar, exemple, model, arquetip)

La doctrina de Plató sobre que les idees, o les formes, són paradigmes, arquetips o models de les coses sensibles, existents separadament (vegeu la citació). En l'Edat Mitjana, el filòsof escolàstic Bonaventura de Bagnoregio desenvolupa una metafísica ejemplarista, fundada en aquesta doctrina, tal com la interpreta Agustí d'Hipona, qui fa de les idees platòniques les idees que estan en la ment divina abans de tota creació i que representen tot el que aquesta pot ser. Bonaventura les identifica amb el Logos, o Paraula, segona persona de la Trinitat, d'acord amb la qual tot va ser creat i que, alhora, és «la llum que il·lumina als homes» (Joan 1, 4). Això equival a reconèixer la presència del diví en la naturalesa, que és ombra del Creador, mentre que les coses són els seus vestigis, o petjades, i l'home, la seva imatge.