Accions

Diferència entre revisions de la pàgina «Eudemonisme»

De Wikisofia

m (bot: - (veure [[hedonisme|hedonis + (veg. [[hedonisme|hedonis)
m (bot: - que la fi de l'acció + que el fi de l'acció)
 
Línia 2: Línia 2:
 
<small>(del grec [[Grec::εὺδαιμονια]], ''eudaimonia'', felicitat)</small>
 
<small>(del grec [[Grec::εὺδαιμονια]], ''eudaimonia'', felicitat)</small>
  
Teoria que sosté que la fi de l'[[acció|acció]] humana és la [[felicitat|felicitat]], entesa aquesta com la millor vida que pot viure l'home; ''eudaimonia ''és, per aquesta raó, la «vida bona», i es refereix a la qualitat substancial de la vida, no a una simple [[característica|característica]] o propietat d'aquesta. Originàriament, doctrina filosòfica grega que pot atribuir-se sobretot a [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], encara que desenvolupada sistemàticament només per aquest últim, especialment en la seva obra ''Ètica a Nicòmac'' ([[Recurs:Aristòtil: la felicitat, en general|veg. text]]), on l'oposa a la idea d'identificació amb el plaer (veg. [[hedonisme|hedonisme]]), la riquesa o l'honor, o qualsevol cosa que sigui en alguna mesura material. Per a Aristòtil la felicitat resideix, fonamentalment, en el [[coneixement|coneixement]] ([[Recurs:Aristòtil: la felicitat i la virtut|veg. text]]).
+
Teoria que sosté que el fi de l'[[acció|acció]] humana és la [[felicitat|felicitat]], entesa aquesta com la millor vida que pot viure l'home; ''eudaimonia ''és, per aquesta raó, la «vida bona», i es refereix a la qualitat substancial de la vida, no a una simple [[característica|característica]] o propietat d'aquesta. Originàriament, doctrina filosòfica grega que pot atribuir-se sobretot a [[Autor:Sòcrates|Sòcrates]], [[Autor:Plató|Plató]] i [[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], encara que desenvolupada sistemàticament només per aquest últim, especialment en la seva obra ''Ètica a Nicòmac'' ([[Recurs:Aristòtil: la felicitat, en general|veg. text]]), on l'oposa a la idea d'identificació amb el plaer (veg. [[hedonisme|hedonisme]]), la riquesa o l'honor, o qualsevol cosa que sigui en alguna mesura material. Per a Aristòtil la felicitat resideix, fonamentalment, en el [[coneixement|coneixement]] ([[Recurs:Aristòtil: la felicitat i la virtut|veg. text]]).
  
 
{{Etiqueta
 
{{Etiqueta

Revisió de 13:31, 6 feb 2018

(del grec εὺδαιμονια, eudaimonia, felicitat)

Teoria que sosté que el fi de l'acció humana és la felicitat, entesa aquesta com la millor vida que pot viure l'home; eudaimonia és, per aquesta raó, la «vida bona», i es refereix a la qualitat substancial de la vida, no a una simple característica o propietat d'aquesta. Originàriament, doctrina filosòfica grega que pot atribuir-se sobretot a Sòcrates, Plató i Aristòtil, encara que desenvolupada sistemàticament només per aquest últim, especialment en la seva obra Ètica a Nicòmac (veg. text), on l'oposa a la idea d'identificació amb el plaer (veg. hedonisme), la riquesa o l'honor, o qualsevol cosa que sigui en alguna mesura material. Per a Aristòtil la felicitat resideix, fonamentalment, en el coneixement (veg. text).