...la veritat dels quals podem saber. Per a [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]], és la pretensió d'avançar en el coneixement filosòfic sense haver sotmès a [[
863 octets (131 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
|Nom=Kant: sentit de la religió
...n dia a ser partícips de la felicitat en la mesura en què ens hàgim cuidat de no ser indignes d'ella.
597 octets (103 paraules) - 23:41, 24 maig 2017
...xi realitat objectiva, sinó punts focals cap als quals tendeix el [[sentit|sentit]] ple del conegut en l'experiència.
[[analogies de l'experiència|analogies de l'experiència]]
3 Ko (391 paraules) - 14:56, 17 març 2018
[[File:kant11.gif|thumb|I. Kant]]
...neixement pràctic i són fins a [[postulats de la raó pràctica|postulats de la raó pràctica]]. Termes relacionats
3 Ko (482 paraules) - 16:27, 12 juny 2018
...nfereix les [[Premisses|premisses]] en què es funda la conclusió, a manera de [[Condició_necessària|condicions necessàries]].
...ntuïció i la necessitat de les [[Categoria|categories]] per al coneixement de l'experiència, ja que ''sense elles'' el coneixement ''a priori'' no seria
3 Ko (399 paraules) - 22:32, 17 maig 2018
...ència a la [[noümen|cosa en si]], i s'inicia una teoria de la ciència o de la possibilitat del coneixement, des d'una perspectiva kantiana.
...b el temps, el neokantisme es va diluir en nous corrents de pensament, com la [[fenomenologia|fenomenologia]], en [[Autor:Hartmann, Nicolai|N. Hartmann]]
4 Ko (576 paraules) - 17:39, 22 set 2018
<small>(del llatí ''creatio'', de ''creare'', engendrar, produir, crear)</small>
...manté en el seu ser allò que ha creat ([[Recurs:Cita de la Bíblia 1|vegeu la citació]]). En tots dos casos, s'aplica tant a l'activitat creadora com al
3 Ko (443 paraules) - 13:00, 1 oct 2018
...nció i sentit que puguin tenir [[argument |arguments]] racionals basats en la fe o orientats a ella.
...de la [[filosofia medieval|filosofia medieval]], sobretot de les ''Summes de teologia''. En l'actualitat se'n distingeixen diverses classes: teologia hi
2 Ko (248 paraules) - 00:19, 26 set 2018
...var la pròpia [[Individu|individualitat]] enfront dels altres o enfront de la col·lectivitat, als quals, no obstant això, necessita en bona mesura.
...da, industrial i moderna, que tendeix a promoure i a augmentar l'autonomia de l'individu, que, en tot cas, ha d'ajustar-se a l'ordenament social.
3 Ko (540 paraules) - 10:09, 29 set 2018
...t'' (1927), i altres obres d'història de la filosofia. En 1933, a causa de la pujada del nazisme al poder, fuig d'Alemanya i, entre 1933 i 1944, viu a An
...941) i ''Assaig sobre l'home'' (1944). Poc abans de morir escriu'' El mite de l'estat'' (1946), publicat pòstumament.
5 Ko (736 paraules) - 12:07, 30 gen 2018
<center>'''Tots els interessos de la meva raó (tant els especulatius com els pràctics) es resumeixen en les tr
Què he de fer?
11 Ko (1.819 paraules) - 00:18, 15 jul 2020
...és», amb una clara intenció de dir «jo sóc [[Grec::τό ᾤν]], l'ésser», que la tradició filosòfica ha interpretat com «l'ens per excel·lència», l'é
...r:Anselm_de_Canterbury_(o_d'Aosta),_sant|sant Anselm]] precisa com a «allò de què no pot pensar-se res més gran», concepte base del seu [[Argument_ont
4 Ko (642 paraules) - 18:15, 14 maig 2020
...ent]] o les [[creença|creences]] ens permeten pensar que estan ordenades a la felicitat.
...t, sinó que només fa a l'home digne de ser feliç ([[Recurs:Kant: sentit de la religió|veg. text]]).
3 Ko (494 paraules) - 13:31, 6 feb 2018
...a en [[Autor:Leibniz,_Gottfried_Wilhelm|Leibniz]], i màxim representant de la ''Aufklärung'' o [[Il·lustració|il·lustració]] alemanya.
...a filosòfica (que en bona part ha arribat fins als nostres dies). Divideix la filosofia en dues grans branques:
4 Ko (714 paraules) - 11:18, 7 feb 2018
...er treballs històrics sobre [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] i sobre història de les matemàtiques, especialment sobre el càlcul infinitesimal.
...lisme]] postkantiano, i oposada també a tota construcció especulativa, com la [[dreta i esquerra hegeliana|hegeliana]], per exemple.
8 Ko (1.366 paraules) - 11:50, 9 jul 2018
...|mètode]]. La dificultat, en canvi, que no requereix un procediment formal de resolució es diu [[qüestió|qüestió]] o [[pregunta|pregunta]]. Als ''pr
...m els de l'obra de Martin Gardner, matemàtic que es dedica a la divulgació de temes científics i filosòfics, ''Els perquès d'un escrigui filòsof ''[T
6 Ko (998 paraules) - 12:15, 6 oct 2018
...[solipsisme|solipsisme]] és una forma d'idealisme derivada del fenomenisme de Berkeley, en afirmar que no existeix res més que el [[jo|jo]], o un mateix
...tics. El [[jo transcendental|jo transcendental]] de [[Autor:Kant, Immanuel|Kant]] es converteix en un «jo pràctic», o productor, un subjecte actiu, auto
5 Ko (816 paraules) - 14:53, 9 maig 2020
...ó de la metafísica com a ciència i, amb ella, de l'ontologia com a part de la mateixa.
...estrats i de les [[categoria|categories]] que els defineixen constitueix, de nou, diferents ontologies regionals.
4 Ko (724 paraules) - 00:12, 13 juny 2018
...''artificial, referir-se als cultes i als objectes venerats pels aborígens de les costes d'Àfrica.
* En sociologia i economia (fetitxisme de la mercaderia)
4 Ko (634 paraules) - 17:55, 17 juny 2018
<small>(del llatí ''absolutus'', del verb ''absolvere'', deslligat, lliure de, acabat)</small>
...es considera perfecta en qualsevol aspecte, se la identifica òbviament amb la divinitat.
7 Ko (1.150 paraules) - 18:01, 14 maig 2020
[[File:kant8.gif|thumb|I. Kant]]
...és el principi creador (constitutiu) de totes les coses: des del jo fins a la naturalesa. S'inicia, d'aquesta manera, l'[[idealisme|idealisme alemany]].
14 Ko (2.166 paraules) - 22:00, 1 nov 2017
...en 1913, fundador d'una hermenèutica filosòfica entesa com a filosofia de la reflexió.
...6-1978). També ha ensenyat en el departament de teologia de la Universitat de Chicago.
11 Ko (1.684 paraules) - 11:23, 19 oct 2017
...], la justificació de la moralitat s'aconsegueix mitjançant una crítica de la [[Crítica_de_la_raó_pràctica|raó pràctica]].
...és ella respon degudament a la segona de les preguntes crucials: «Què haig de fer?».
23 Ko (4.028 paraules) - 14:59, 3 nov 2018
...religió, mites, acció moral, agressivitat ([[Recurs:Max Scheler: la missió de l'antropologia|veg. text]]).
...ncialisme|existencialisme]]), etc., determinarà les diferents orientacions de l'antropologia filosòfica.
17 Ko (2.735 paraules) - 14:17, 3 nov 2018
...anscendent]] de les [[Categoria|categories]] i persegueix la vana il·lusió de traspassar els seus límits ([[Recurs:Esquema_la_Crítica_de_la_raó_Pura|v
...sinó trobant un ''absolut incondicionat'', en el qual la raó pugui trobar la seva pròpia unitat i el seu repòs. Però per a aquestes síntesis no hi h
22 Ko (3.699 paraules) - 18:14, 14 maig 2020
...us=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Vattimo: la religió, la filosofia i la veritat|Idioma=Español}}
...s la nostra pròpia existència dins d'un món que ens interpel·la, requerint de nosaltres no una simple descripció objectiva, sinó una resposta interpret
8 Ko (1.331 paraules) - 21:19, 15 març 2020
...s en ella des d'una perspectiva no influïda per la [[religió, filosofia de la|religió]].
...sentit a la història: segons la concepció ''cíclica'' dels grecs i segons la concepció ''lineal'' judeocristiana.
13 Ko (2.245 paraules) - 13:22, 4 juny 2018
..., aprofundeix en la lectura de les ''Crítiques ''kantianes, i sorgeix així la seva orientació filosòfica decisiva.
...prés primer Rector. Mor a conseqüència d'una epidèmia de tifus, seqüela de la guerra.
12 Ko (2.011 paraules) - 17:07, 14 maig 2020
...ls conceptes» i «Analítica dels principis» ([[Recurs:esquema la Crítica de la raó Pura|veure gràfic]]).
...possibles els [[judicis sintètics a priori|judicis sintètics a priori]] en la física?, i Quines condicions ''a priori'' suposa el coneixement intel·lec
19 Ko (3.141 paraules) - 00:17, 26 set 2018
|Cognom=Kant
...ncarrega de la formació del petit Kant, continuant l'educació iniciada per la mare.
25 Ko (4.231 paraules) - 00:29, 17 nov 2020
...n 1802, exposa la seva primera filosofia de la història en ''El sistema de la moralitat social''.
...la càtedra de la qual aconsegueix la celebritat més gran i universitat de la qual serà rector.
24 Ko (3.969 paraules) - 17:11, 23 juny 2021
(1924, Santo Domingo de la Calzada - Niembro, 2016).
...culturals en general. Va morir a Niembro (Astúries) el diumenge 7 d'agost de 2016.
11 Ko (1.768 paraules) - 17:41, 27 nov 2018
...ls seus ''Discursos polítics'' (1752). Nomenat bibliotecari de la facultat de dret d'Edimburg, va començar a publicar una ''Història d'Anglaterra'' (17
...al'', obra considerada clàssica en [[religió, filosofia de la|filosofia de la religió]], escrits cap a 1752, es van publicar pòstumament en 1779.
32 Ko (5.381 paraules) - 13:00, 9 feb 2020
...voluntat de poder'' i se li va donar el subtítol d'«Assaig d'una subversió de tots els valors».
...de coses pertany, encara que per motius oposats, la frase de Pascal, presa de Plutarc: «El gran Pan est mort» (''Pensées'', 695).
6 Ko (1.178 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
...a va definir com la totalitat d'un interval que, si s'apliqués al temps en la seva globalitat, coincidiria amb l'[[eternitat|eternitat]], entesa com a p
...rsistència de les coses en la seva realitat, i el temps seria la mesura de la duració.
12 Ko (2.017 paraules) - 17:34, 22 set 2018
<center><big>'''Què és la filosofia?'''</big> </center>
...resentacion_de_los_editores/fulltext/5e2258ec92851cafc38c7ae4/Presentacion-de-los-editores.pdf
79 Ko (14.008 paraules) - 16:34, 18 maig 2023
...ment o per assimilació. Els trets culturals o [[mem|mems]] són les unitats de transmissió cultural.
...ir la cultura), mentre que a França i Gran Bretanya es preferia, en aquest sentit, el terme «[[civilització|civilització]]».
34 Ko (5.545 paraules) - 17:54, 27 nov 2018
<big>'''L'idealisme de Hegel'''</big>
Ramon Valls Plana <small>(Valls, 27 de febrer de 1928 - Barcelona, 17 d'agost de 2011)</small>
63 Ko (10.968 paraules) - 00:39, 25 set 2020
...el temps és també un dels elements fonamentals de la [[ciència|ciència]], la concepció que es tingui d'ell apareix com un dels nexes bàsics d'unió en
...ccessió de significats, de manera que el que procedeix és una consideració de tipus històric.
35 Ko (5.954 paraules) - 14:22, 9 maig 2020
En un sentit general, pres de l'ús d'aquest concepte en matemàtiques, en lògica i en art, el construct
...sentació o formes d'actuar que donen forma al nostre registre dins d'ell i la nostra interacció amb ell.
31 Ko (4.999 paraules) - 13:57, 7 juny 2020
...ndentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Derrida i la fenomenologia|Idioma=Español}}
<big>'''<big>La fenomenologia i la clausura de la metafísica</big>.'''</big>
46 Ko (7.810 paraules) - 22:40, 22 set 2018
<small> (FD = Principis de la filosofía del dret / PF = Propedèutica filosòfica)</small>
...omunitat política; en la seva esfera es realitza la llibertat abstracta de la personalitat''.]
29 Ko (5.027 paraules) - 16:25, 21 set 2020
<center>''Consideracions sobre el lloc i els objectius de l’estètica''.</center>
<center>''Taula. Quaderns de Pensament'', 27-28 (1997), pàgs. 195-208</center>
48 Ko (8.716 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
...n'hi ha– de les cultures precolombinas, maia, asteca i inca, sobretot. En la filosofia llatinoamericana, així entesa, poden distingir-se tres grans fas
...egenten. Al final d'aquest període es presenta una lleugera obertura cap a la modernitat.
44 Ko (6.830 paraules) - 14:35, 9 maig 2020
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: bellesa lliure i bellesa adherent=Español}}
...ència de la «Inaugural lecture» a la Universitat d'Oxford el 31 d'octubre de 1958, i publicada aquest mateix any per "Clarendon Press". </ref>
149 Ko (26.927 paraules) - 22:58, 22 juny 2021