...tes «exigències lògiques» amb propietats de totes les coses ([[Recurs:cita Kant 3|veg. citació]]).
789 octets (122 paraules) - 18:10, 14 maig 2020
...estètica'', o percepció del [[bell|bell]], o la manera com es contempla el bell.
...maginació|imaginació]] i [[enteniment|enteniment]], no sent la bellesa, si es prescindeix del sentiment, res en si.
2 Ko (312 paraules) - 22:29, 8 jul 2018
...als per a la vida humana, com el [[justícia|just]] i l'injust, o el [[bell|bell]], etc.
...Kant: els postulats del pensar empíric en general|cita 1]] i [[Recurs:cita Kant 35|cita 2]]).
1 Ko (238 paraules) - 20:48, 2 juny 2018
...es olors. Els impulsos nerviosos que parteixen de les cèl·lules gustatives es transmeten al tronc de l'encèfal, tàlem i escorça cerebral.
...l|text 1]], [[Recurs:Kant: validesa universal del gust|text 2]] i [[Recurs:Kant:bellesa_lliure_i_bellesa_adherent|text 3: bellesa lliure i bellesa adherent
3 Ko (559 paraules) - 23:20, 28 set 2020
...ri del propi cos (de vegades, aquesta sensibilitat, així com la cenestesia es cataloguen com a sensibilitat visceral, i la sensibilitat ''exteroceptiva''
...uïció dels objectes: l'[[espai|espai]] i el [[temps|temps]] ([[Recurs:cita Kant 10|veg. citació]]). Clàssicament s'ha interpretat que la sensibilitat és
3 Ko (498 paraules) - 17:54, 29 oct 2023
[[File:kant8.gif|thumb|I. Kant]]
...neral. Aplicant a les coses (en tant que belles) una finalitat subjectiva (el grat), les concebem baix principis (regulatius) nous.
7 Ko (1.153 paraules) - 23:27, 28 set 2020
|Nom=Kant: validesa universal de l'agrado
...i jutjo un objecte amb plaer? Això és un judici empíric; però que el trobo bell, és a dir, que puc exigir a cadascú aquesta satisfacció com a necessàri
749 octets (123 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
...VIII, rep el nom específic d'[[estètica|estètica]], o ciència o teoria del bell.
...a estètica representa preferentment una actitud subjectiva de vivència del bell.
9 Ko (1.496 paraules) - 23:23, 28 set 2020
...er a aquest tipus de coneixement: la posterior tradició immediata alemanya el va referir al [[sentiment|sentiment]].
3 Ko (492 paraules) - 14:23, 9 maig 2020
Experiència [[estètica|estètica]], diferent de la del [[bell|bell]], que implica un sentiment associat a actituds, formes artístiques i lite
...nt moral completament íntegre. En qualsevol cas, segons aquesta concepció, el sublim en l'àmbit literari no depèn tant del seguiment d'unes regles form
7 Ko (1.139 paraules) - 17:40, 22 set 2018
...va que inclou l'estudi dels diversos fenòmens estètics, com a obres d'art, el [[sentiment estètic|sentiment estètic]], l'actitud i la valoració estèt
...es. També l'art, segons ell, imita a la naturalesa, però a més perfecciona el que ella deixa inacabat.
8 Ko (1.286 paraules) - 00:55, 27 juny 2021
...ealitat, reduint a la primera tot el possible abast de l'enteniment humà i el veritable sentit del que s'entén com a real; així fa [[Autor:Nietzsche, F
...ística estètica. El [[bell|bell]] és aparença, imatge, [[forma|forma]] que es percep immediatament pels sentits i l'[[art, arts|art]] no busca una altra
4 Ko (732 paraules) - 08:28, 17 maig 2018
<small>(del llatí ''in se'', que tradueix el grec [[Grec::αὐτο]], ''authó'') </small>
...ència|existència]] inerta i material, la facticitat. En Hegel i en Sartre, el «en si» s'oposa al «para sí», o consciència.
3 Ko (442 paraules) - 14:51, 9 maig 2020
...me [[espiritualisme|espiritualista]]. La seva plena dedicació a l'estètica el va fer col·laborador de les més prestigioses revistes d'estètica espanyo
...derar que l'actitud estètica està íntimament relacionada amb la moralitat, es va oposar tant a l'irracionalisme com al fisiologisme com a corrents estèt
3 Ko (524 paraules) - 11:10, 18 oct 2017
{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant: bellesa lliure i bellesa adherent=Español}}
'''Immanuel Kant'''
6 Ko (1.063 paraules) - 14:12, 29 set 2020
Antiga creença pseudocientífica que pretén deduir el temperament, el caràcter i les formes de pensar i sentir d'una persona a partir de la seva
...utors com Fedó d'Elis, [[Autor:Ciceró, Marc Tul·li|Ciceró]], [[Autor:Plini el vell|Plini]], [[Autor:Sext Empíric|Sext Empíric]] i [[Autor:Sèneca|Sène
5 Ko (766 paraules) - 17:50, 24 ago 2018
|Nom=Kant: el pla secret de la naturalesa
...ONISME de les mateixes en societat, en la mesura en què aquest antagonisme es converteix fet i fet en la causa d'un ordre legal d'aquelles. Entenc en aqu
3 Ko (468 paraules) - 23:00, 8 set 2018
...ots els interessos de la meva raó (tant els especulatius com els pràctics) es resumeixen en les tres qüestions següents:
...se preguntat per'' Què puc saber?, Què haig de fer?'', i que, en principi, es dedueix dels [[postulats de la raó pràctica|postulats de la moral]].
11 Ko (1.819 paraules) - 00:18, 15 jul 2020
{{PendentRev}}{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Kant, Immanuel: només l'home és subjecte de deures|Idioma=Español}}
...malentès arriba en confondre el seu deure ''respecte a'' altres éssers amb el seu deure ''cap a'' aquests éssers.
4 Ko (623 paraules) - 07:57, 7 feb 2018
.... Les idees il·lustrades constitueixen el dipòsit conceptual sobre el qual es funda la manera moderna de pensar.
...i a l'est d'Europa, Espanya, Portugal i Itàlia, per exemple, la difusió i el ressò de les idees il·lustrades va ser menor.
14 Ko (2.317 paraules) - 17:34, 22 set 2018
...nt amb Geiger i Pfänder. Després de la seva primera separació matrimonial (es va casar tres vegades), va abandonar l'activitat acadèmica que va reprendr
El seu pensament va experimentar diversos canvis al llarg de la seva vida i, g
13 Ko (2.208 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
<center>''Consideracions sobre el lloc i els objectius de l’estètica''.</center>
...tòrica i social que no es pot prendre com merament circumstancial sinó que el determinen essencialment.
48 Ko (8.716 paraules) - 09:23, 25 nov 2018
==='''Idealisme en Kant i Hegel'''===
...no és un mentalisme, sinó l'afirmació de la presència operant de la raó en el món i, per tant, de la intel·ligibilitat de les coses naturals i humanes.
63 Ko (10.968 paraules) - 00:39, 25 set 2020
...ressa per les matemàtiques i la física. En la seva joventut simpatitza amb el socialisme i, per espai de dos o tres mesos, s'adhereix al comunisme.
...[[demarcació, criteri de|criteri de demarcació]] entre el que és ciència i el que no és [[ciència|ciència]].
29 Ko (4.794 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
...ent) i a les universitats que aquestes regenten. Al final d'aquest període es presenta una lleugera obertura cap a la modernitat.
...tància dins del corrent escotista i, pel seu naixement a Santiago de Xile, el primer filòsof pròpiament dit del continent americà.
44 Ko (6.830 paraules) - 14:35, 9 maig 2020