Kant: el pla secret de la naturalesa

Totes les disposicions naturals d'una criatura estan destinades a desenvolupar-se alguna vegada de manera completa i adequada. [...]

En els homes (com a úniques criatures racionals sobre la terra) aquelles disposicions naturals que apunten a l'ús de la seva raó s'han de desenvolupar completament en l'espècie i no en els individus. [...]

El mitjà que se serveix la Naturalesa per a aconseguir el desenvolupament de totes les seves disposicions és l'ANTAGONISME de les mateixes en societat, en la mesura en què aquest antagonisme es converteix fet i fet en la causa d'un ordre legal d'aquelles. Entenc en aquest cas per antagonisme la insociable sociabilitat dels homes, és a dir, la seva inclinació a formar una societat que, no obstant això, va unida a una resistència constant que amenaça perpètuament de dissoldre-la. [...]

L'home té una inclinació a entrar en societat; [...] Però també té una gran tendència a aïllar-se. [...]

El problema major del gènere humà, a la solució del qual li constreny la naturalesa, consisteix a arribar a una SOCIETAT CIVIL que administri el dret en general. Com només en societat, i en una societat que compagini la màxima llibertat, és a dir, l'antagonisme absolut dels seus membres, amb la més exacta determinació i seguretat dels límits d'aquesta, [...] es pot aconseguir l'obstinació que la Naturalesa té lloc en la humanitat, a saber, el desenvolupament de totes les seves disposicions, vol també la Naturalesa que sigui l'home mateix qui es procuri l'assoliment d'aquest fi seu, com el de totes les finalitats del seu destí; per aquesta raó, una societat en què es trobi unida la màxima llibertat sota lleis exteriors amb el poder irresistible, és a dir, una constitució civil perfectament justa, constitueix la tasca suprema que la Naturalesa ha assignat a l'espècie humana. [...]

Tota la cultura, tot l'art, ornats de l'home, i el més bell ordre social, són fruits de la insociabilitat. [...]

Es pot considerar la història de l'espècie humana en conjunt com l'execució d'un pla secret de la Naturalesa, per a la realització d'una constitució estatal interiorment perfecta, i, a aquest efecte, també exteriorment, com l'únic estat en què aquella pot desembolicar plenament totes les disposicions de la humanitat.[...]

Després de moltes revolucions transformadores, serà fet i fet realitat aquesta fi suprema de la naturalesa, un estat de ciutadania mundial o cosmopolita, si on poden desenvolupar-se totes les disposicions primitives de l'espècie humana.

Idea de una historia universal en sentido cosmopolita (en Filosofía de la historia, FCE, México 1978, p. 42-61).

---

Original en castellà

Todas las disposiciones naturales de una criatura están destinadas a desarrollarse alguna vez de manera completa y adecuada. [...]

En los hombres (como únicas criaturas racionales sobre la tierra) aquellas disposiciones naturales que apuntan al uso de su razón se deben desarrollar completamente en la especie y no en los individuos. [...]

El medio de que se sirve la Naturaleza para lograr el desarrollo de todas sus disposiciones es el ANTAGONISMO de las mismas en sociedad, en la medida en que ese antagonismo se convierte a la postre en la causa de un orden legal de aquellas. Entiendo en este caso por antagonismo la insociable sociabilidad de los hombres, es decir, su inclinación a formar una sociedad que, sin embargo, va unida a una resistencia constante que amenaza perpetuamente con disolverla. [...]

El hombre tiene una inclinación a entrar en sociedad; [...] Pero también tiene una gran tendencia a aislarse. [...]

El problema mayor del género humano, a cuya solución le constriñe la naturaleza, consiste en llegar a una SOCIEDAD CIVILque administre el derecho en general. Como sólo en sociedad, y en una sociedad que compagine la máxima libertad, es decir, el antagonismo absoluto de sus miembros, con la más exacta determinación y seguridad de los límites de la misma, [...] se puede lograr el empeño que la Naturaleza tiene puesto en la humanidad, a saber, el desarrollo de todas sus disposiciones, quiere también la Naturaleza que sea el hombre mismo quien se procure el logro de este fin suyo, como el de todos los fines de su destino; por esta razón, una sociedad en que se encuentre unida la máxima libertad bajo leyes exteriores con el poder irresistible, es decir, una constitución civil perfectamente justa, constituye la tarea suprema que la Naturaleza ha asignado a la especie humana. [...]

Toda la cultura, todo el arte, ornatos del hombre, y el más bello orden social, son frutos de la insociabilidad. [...]

Se puede considerar la historia de la especie humana en conjunto como la ejecución de un plan secreto de la Naturaleza, para la realización de una constitución estatal interiormente perfecta, y, con este fin, también exteriormente, como el único estado en que aquélla puede desenvolver plenamente todas las disposiciones de la humanidad.[...]

Después de muchas revoluciones transformadoras, será a la postre realidad ese fin supremo de la naturaleza, un estado de ciudadanía mundial o cosmopolita, seno donde pueden desarrollarse todas las disposiciones primitivas de la especie humana.