Resultats de la cerca

• Acadèmia (platònica)
  ...nt al que es reflecteix en ''República'' (llibre VII), en tractar Plató de la formació dels filòsofs, i es duia a terme mitjançant [[diàlegs platòni
  2 Ko (387 paraules) - 09:53, 29 set 2018
• Aristocràcia
  ...l'antiga Grècia, en la qual el poder el posseeixen uns pocs, i en la qual la justificació del poder es basa en el fet que els qui el posseeixen es cons ...torn, en la distinció entre dues classes d'igualtat que matisa l'ideal de la [[Isonomia|isonomia]] ([[Recurs:Plató:_dues_classes_d'igualtat|veg. text]]
  3 Ko (430 paraules) - 14:18, 3 nov 2018
• Autor:Simmies (o Simias)
  ...tal com ho esmenta Plató en el ''Fedó,'' diàleg en el qual Simmies defensa la teoria òrfico-pitagòrica de l'[[ànima|ànima]] com [[harmonia|harmonia]] |Etiqueta=Filosofia antiga
  1 Ko (217 paraules) - 17:59, 1 nov 2017
• Dualitat
  ...l|Aristòtil]]), «subjecte-objecte», «[[ment - cos, relació|ment-cos]]» (en la tradició occidental). Aquestes dualitats són de vegades constitutius bàs ...ls pitagòrics (2)|veg. citació]]), que tenen una gran semblança amb les de la tradició oriental del Yin i el Yang ([[Recurs:cita de Guthrie sobre el Yin
  1 Ko (159 paraules) - 20:51, 9 ago 2017
• Kathólou
  ...alment, sinó solament pel ''nous'', encara que aquesta aprehensió depèn de la repetició de diverses experiències. A vegades s'identifica amb el [[gène |Etiqueta=Filosofia general
  865 octets (129 paraules) - 12:38, 16 set 2017
• Doxa
  ...episteme|''episteme'']] que es remet al món de les [[Autor:Plató|idees]] i la ''doxa'' que només aconsegueix el món de l'[[esdevenir|esdevenir]]. ...s extrems, i es correspon amb l'esdevenir ([[Recurs:Plató: el coneixement, la ignorància i l'opinió|vegeu el text]]).
  2 Ko (337 paraules) - 14:56, 29 ago 2017
• Recurs:Cita Plató: saber i filosofia
  ...{{RecursWiki|Tipus=Extractes d'obres}}{{RecursBase|Nom=Cita Plató: saber i filosofia|Idioma=Español}} - Ara bé -vaig continuar-, no són el mateix el desig de saber i la filosofia? [''to ge philomathés kai philósophon tautón'']
  623 octets (99 paraules) - 22:50, 24 maig 2017
• Daimon
  ...ehumano. Observi's que de la mateixa arrel procedeix [[Grec::εὐδαιμονία]], la felicitat. |Etiqueta=Filosofia general
  931 octets (135 paraules) - 23:40, 7 set 2018
• Kalokagathia
  ...''kaloskagathos ''al filòsof, «l'home bell i bo», que és amant del saber i la cultura i, en el ''Timeu ''(87c), el concep com l'ideal de perfecció indiv |Etiqueta=Filosofia general
  936 octets (149 paraules) - 17:34, 22 set 2018
• Alteritat
  ...al: el no ser existeix només en la mesura que una cosa «no és» l'altra; en la multiplicitat del que és. ...teritat és la [[diferència|diferència]]. La lògica del [[gènere|gènere]] i la diferència li basta per a poder precisar amb sentit el que alguna cosa és
  2 Ko (397 paraules) - 20:44, 17 maig 2018
• Moira
  <small>(del grec [[Grec::μοῖρα]], donar a cadascun la seva part, el lot o el dot que li correspon)</small> ...els homes és que els primers, que són immortals, coneixen els designis de la ''moira'', encara que no poden anar contra ells; mentre que els homes, mort
  1 Ko (231 paraules) - 21:31, 15 set 2018
• Diànoia
  <small>(del grec διάνοια, ''diànoia, ''compost per la preposició ''diá'', que indica separació i ''nóos'', o'' nous'': raó, ...a de l'ànima i les distingeix de les virtuts ètiques que es relacionen amb la sensibilitat.
  2 Ko (289 paraules) - 22:35, 17 maig 2018
• Paradigma
  Pel seu origen i atesa la seva etimologia, és l'«exemple» dels retòrics antics i, d'aquí, el seu ...història i en condicions socials concretes. El desenvolupament històric de la ciència suposa l'existència d'un «paradigma», que Kuhn defineix com un
  2 Ko (357 paraules) - 12:30, 28 set 2018
• Autor:Isòcrates
  ...s, raó per la qual va ser atacat per Alcidamante, ja que considerava que a la seva retòrica li faltava l'oratòria. ...tacions sobre aquest tema formen el llibre conegut com ''La retòrica.'' En la seva defensa, Isòcrates va publicar ''Antídosis'', contra Dió, el proteg
  2 Ko (346 paraules) - 20:23, 17 maig 2018
• Món intel·ligible i món visible
  ...ja que és el que ordena tot l'existent. En canvi, el món sensible és el de la mera aparença. ja que Plató efectua un paral·lelisme entre aquesta divis La relació entre aquests dos mons és una relació de participació o [[methe
  3 Ko (572 paraules) - 10:19, 13 oct 2017
• Autor:Avicebró (Shlomo Ibn Gabirol)
  ...istòtil]], com el món de les idees de [[Autor:Plató|Plató]]. Per Avicebró, filosofia és «coneixement de si mateix». |Etiqueta=Filosofia medieval
  2 Ko (249 paraules) - 23:58, 5 feb 2018
• Parusia
  ...'home, la segona vinguda ja ha començat amb l'[[encarnació|Encarnació]] i la resurrecció, així com amb l'acció dels sagraments. ...'novissima'', l'últim que ocorre, és a dir, la fi del [[temps|temps]] i de la [[història|història]] i l'adveniment del regne de [[Déu|Déu]].
  1 Ko (243 paraules) - 13:23, 4 juny 2018
• Autor:Critó
  ..., al que vas agafar en les últimes hores que va passar a la presó abans de la mort. També apareix com a interlocutor de Sòcrates en el ''Eutidemo.'' Se |Description=Charles Alphonse Dufresnoy ''La Mort de Sòcrates'' (1650)
  1 Ko (178 paraules) - 16:45, 15 oct 2017
• Autor:Ammoni Saccas
  ...a ser educat en el cristianisme, que va abandonar sota la influència de la filosofia de [[Autor:Plató|Plató]] i d'[[Autor:Aristòtil|Aristòtil]], autors als |Etiqueta=Filosofia antiga
  1 Ko (220 paraules) - 18:44, 5 gen 2018
• Poesi
  ...ctor d'hematíes. De vegades es tradueix també per creació o per poesia, de la mateixa manera que [[Grec::ποίητής]] (''poietés'') es tradueix per ...ant la noció de ''póiesis'' amb la de poesia ([[Recurs:cita de Plató sobre la poesi|veg. citació]]).
  2 Ko (411 paraules) - 15:03, 30 set 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)