Resultats de la cerca

• Recurs:Russell, Bertrand: crisi del logicisme
  ...membre de si mateixa, ha de posseir la propietat definitòria de la classe, que és no ser membre de si mateixa. Si no és membre de si mateixa, no ha de p
  3 Ko (558 paraules) - 20:00, 13 oct 2017
• Convencionalisme
  ...ncia consisteix només en convencions», i les lleis científiques no són més que convencions o [[definició|definicions]] disfressades, raó per la qual una ...a, per exemple, és veritable; com a màxim pot dir-se que és més convenient que una altra.
  3 Ko (539 paraules) - 14:21, 10 ago 2017
• Recurs:Blanché: la naturalesa de la inducció 1
  ...mul, mitjançant la propietat que els és comuna de mancar de fel, propietat que és, segons l'ordre de les coses, la causa de la seva longevitat: Tots els éssers que manquen de fel viuen llarg temps
  5 Ko (856 paraules) - 15:42, 3 nov 2018
• Recurs:Blanché: la naturalesa de la inducció 2
  ...mul, mitjançant la propietat que els és comuna de mancar de fel, propietat que és, segons l'ordre de les coses, la causa de la seva longevitat: :Tots els éssers que manquen de fel viuen llarg temps
  5 Ko (856 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
• A priori / a posteriori
  ...lsos i el seu oposat és una [[autocontradicció|autocontradicció]]), mentre que els enunciats la veritat dels quals es coneix mitjançant el recurs a l'exp ...casat», n'hi ha prou amb conèixer només el significat dels termes, mentre que per a saber si hi ha «solters infeliços» és necessari recórrer als fet
  2 Ko (399 paraules) - 21:57, 1 nov 2017
• Fatalisme
  ...a pensar que el que succeeix no es deu a [[causa|causes]] naturals (encara que siguin [[determinisme|deterministes]]) i a l'alteració d'aquesta cadena de ...essàries físiques i humanes, i qualsevol cosa que vagi a succeir no exclou que hagués estat possible el [[contraris|contrari]].
  6 Ko (961 paraules) - 19:49, 10 feb 2020
• Positivisme lògic
  ...ia]]: tal criteri es va denominar [[verificació|principi de verificació]], que identificava [[verificabilitat|verificabilitat]] d'un enunciat i un [[signi ...fisicalisme: l'anàlisi lògica és una combinació de matemàtiques i física, que el seu objectiu és aclarir els termes fonamentals de la ciència. D'aquí
  7 Ko (1.175 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Autor:Cantor, Georg
  ...nombre d'elements, de conjunts infinits), la seva noció d'infinit actual, que introdueix en matemàtiques, i sobretot per ser el fundador de la teoria de ...ma de Cantor afirma que el conjunt potència d'un conjunt donat és més gran que aquest mateix conjunt; la qual cosa val també pels transfinits. D'aquí de
  3 Ko (458 paraules) - 08:34, 19 oct 2017
• Sil·logística
  ...és un [[condicional|condicional]] format per la conjunció de les premisses que impliquen a la conclusió.
  10 Ko (1.494 paraules) - 13:24, 4 juny 2018
• Recurs:Ferrater Mora: el positivisme lògic
  |Nom=Ferrater Mora: el positivisme lògic ...lògic ha estat un dels moviments filosòfics que han donat més joc. Encara que com a «moviment» ha cessat d'existir, persisteix encara com una espècie
  6 Ko (1.026 paraules) - 14:39, 3 nov 2018
• Validesa
  ...a de ser necessàriament veritable. O bé, condició que fa que és impossible que les premisses siguin veritables i la conclusió falsa.
  12 Ko (1.982 paraules) - 12:22, 9 feb 2020
• Materialisme dialèctic
  ...n el [[pensament|pensament]], mantenint la mateixa idea de Hegel que sosté que el pensament és dialèctic perquè ho és la naturalesa.
  4 Ko (587 paraules) - 17:34, 22 set 2018
• Recurs:Ayer, A. J.: l'anàlisi filosòfica
  L'única contribució legítima que el filòsof pot aspirar a realitzar sobre l'avanç del coneixement és comp ...n efecte, crec que és possible distingir almenys vuit activitats diferents que figuren sota aquest encapçalament general. Conclouré aquí dient alguna c
  6 Ko (1.046 paraules) - 09:22, 25 nov 2018
• Diferència
  ...per ser individus diferents dins d'una mateixa [[espècie|espècie]], o del que és ''específicament'' diferent, perquè les coses o individus pertanyen a ...sistema filosòfic amb repercussions [[ontologia|ontològiques]]. Així, per exemple, en [[Autor:Heidegger, Martin|Heidegger]] (la [[diferència ontològica|dif
  5 Ko (734 paraules) - 14:34, 9 maig 2020
• Autor:Adorno, Theodor Wiesengrund
  ...tica|dialèctica]] de Hegel, del [[marxisme|marxisme]] i de les filosofies –que denomina ontològiques– de [[Autor:Husserl, Edmund|Husserl]] i [[Autor:He ...[[raó|raó]], no representa més que un domini racional sobre la naturalesa, que implica paral·lelament un domini (irracional) sobre l'home; els diversos f
  6 Ko (902 paraules) - 14:56, 27 oct 2018
• Llenguatge, classes de
  ...mativament el llenguatge de la seva pròpia comunitat lingüística; l'influx que l'individu pot exercir sobre el llenguatge, passa únicament pel fet de par ...tellà, el català, el basc o el gallec, a Espanya, i qualsevol altre idioma que es parli en alguna part del món sencer. El llenguatge natural es considera
  3 Ko (476 paraules) - 14:19, 3 nov 2018
• Coneixement, classes de
  ...l [[subjecte |subjecte]], es distingeix, segons l'ordre o nivell en el fet que aquesta captació es produeix, entre coneixement ''sensible'' i coneixement ...adequat per a convertir-ho en unitats més àmplies i activament integrades, que es coneixen com a [[percepció|percepció]]. Perceben tant els animals com
  7 Ko (1.061 paraules) - 15:02, 23 ago 2018
• Recurs:Sartre: l'en-si, el per a-si i el no-res
  ...rastre de diversitat, i la unitat com a síntesi d'una multiplicitat. És el que anomenarem ''la presència ''de si. La llei de ser del ''per a si ''com a f .... Però no es pot seguir mantenint aquest postulat després d'una descripció més avançada de la noció de presència. En efecte, tota «presència» implic
  4 Ko (785 paraules) - 15:40, 20 ago 2018
• Problema
  ...inat [[càlcul lògic|càlcul]] o [[mètode|mètode]]. La dificultat, en canvi, que no requereix un procediment formal de resolució es diu [[qüestió|qüesti 2) proposen respostes que no només no poden considerar-se definitives, sinó que fins i tot replantegen, o posen en discussió, els termes en què s'ha prop
  6 Ko (998 paraules) - 12:15, 6 oct 2018
• Recurs:Russell, Bertrand: la teoria de tipus
  ...em vaig expressar en llenguatge més realista (en el sentit escolàstic) del que ara estimaria apropiat. [...] ...o almenys un dels valors. La funció proposicional en si mateixa no és més que una expressió. No afirma ni nega res. Una classe, de la mateixa manera, é
  5 Ko (913 paraules) - 17:46, 19 set 2018

Mostra (anteriors 20 | següents 20) (20 | 50 | 100 | 250 | 500)