Enunciats protocol·laris
De Wikisofia
La revisió el 09:42, 5 feb 2015 per Sofibot (discussió | contribucions) (Es crea la pàgina amb «{{ConcepteWiki}} <small>(del grec Grec::πρωτόκολλον, de Grec::πρώτος, ''protos'', primer, i Grec::κολλο, ''kollo'', pegar: en termin...».)
(del grec πρωτόκολλον, de πρώτος, protos, primer, i κολλο, kollo, pegar: en terminologia legal, primer document pegat juntament amb uns altres, que identificava el contingut o tema dels altres)
Concepte ideat per R. Carnap, equivalent al d'enunciat observacional,i al de proposició atòmica, per designar, seguint la imatge que suscitava l'origen del nom, a aquell enunciat amb el qual es descriu una observació bàsica sobre la qual es funda una hipòtesi. Per exemple: «aquí, ara, blau». Havien de ser els fonaments de l'experiència intersubjetiva. Neurath els descriu com a registres d'una observació feta en laboratori (Exemple: Protocol d'Otto a les 3 h. 17 m.: [El pensament verbal d'Otto a les 3h. 16m. era: (A les 3h. 15m. hi havia una taula a l'habitació, percebuda per Otto)]).
Carnap deia que havien de formular-se en un llenguatge «fenomènic», «primer», o «vivencial». Popper els denomina «clàusules protocol·làries» i exigeix que elles siguin també contrastables, ja que no poden admetre's enunciats últims en la ciència.
Veure enunciats bàsics.